MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2436 (22 / November / 2024)

Sèneca. Lletres a Lucil·li versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Sèneca. Versió francesa anònima de les Epistulae morales ad Lucilium [Francès]

Traducció de: Sèneca. Epistulae morales ad Lucilium [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Sèneca. Epístolas de Séneca [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-03-06
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sèneca
Títol regularitzat:Lletres a Lucil·li versió 1
Altres títols:Llibre de Sèneca de les Epístoles
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 113.2.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1433

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Londres [London] - BL - Manuscripts: Burney - 252 - 9-84
Montserrat - BAM - Manuscrits - 993 - 1r-210r
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 7 - 2r-157v
Saragossa [Zaragoza] - BUZ - Manuscritos - 28
Vic - ABEV - Manuscrits - 186 - 1-19v
Fragmentària - Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya - vol. 1664
Fragmentària - Solsona - ADS - Còdexs - fragment 51
Observacions:El manuscrit Saragossa [Zaragoza] - BUZ - Manuscritos - 28 transmet un florilegi fet a partir d'aquesta traducció, editat per Faraudo de Saint-Germain (1910), "Flors o autoritats tretes de les ...".

Bibliografia

Edicions:Sèneca (2015), Epístoles a Lucili. Traducció ...
Bibliografia:Zinato (1992), "Volgarizzamenti delle Epistulae ..."
Zinato (1993), "La vulgarización al catalán de ..."
Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ... pp. 23-53
Faraudo de Saint-Germain (1910), "Flors o autoritats tretes de les ..."
Zinato (1994), "Le traduzioni catalane di opere ...", pp. 176-180 i 182-184
Sèneca (2015), Epístoles a Lucili. Traducció ...

Observacions

L'atestació més antiga de l'existència d'una traducció catalana és de 1433 (el rei Alfons demana al seu lloctinent Pere Bou que li enviï una traducció catalana de les epístoles) (Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ..., pp. 28-29). La traducció està enregistrada en un inventari de 1448 (Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 72, doc. 100.1).

Es conserva un florilegi fet a partir d'aquesta traducció a Saragossa, Biblioteca Universitària, ms. 28, ff. 1-37v, editat per Faraudo de Saint-Germain (1910), "Flors o autoritats tretes de les ...". Potser correspon a aquest text extractat un ítem de la biblioteca de la reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim, de 1458: "un altre libre [...] appellat Epistoles de Seneca abreviades", amb l'íncipit corresponent a la breu vida de Sèneca que encapçala tant el text complet com l'extractat (Toledo Girau (1961), Inventarios del Palacio Real de ..., p. 51).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).