MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2435 (23 / November / 2024)

Sèneca. Versió francesa anònima de les Epistulae morales ad Lucilium [Francès]

Aquesta obra és:

Traducció de: Sèneca. Epistulae morales ad Lucilium [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Sèneca. Lletres a Lucil·li versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Sèneca. Epístolas de Séneca [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2014-01-07
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sèneca
Títol regularitzat:Versió francesa anònima de les Epistulae morales ad Lucilium
Llengua:Francès
Data:1308 - 1310

Bibliografia

Bibliografia:Martínez (1986), "Una aproximació a les ...", pp. 114-116.
Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ..., pp. 26-28.
Zinato (1992), "Volgarizzamenti delle Epistulae ...", pp. 372-373.

Observacions

Segons el pròleg, la traducció va ser encarregada per Bartolomeo Siginulfo, comte de Caserta i gran camarlenc de Sicília entre 1308 i 1310. És la traducció romànica més antiga de les Epístoles. La versió francesa es va traduir a l'italià per manament de Riccardo Petri de' Filipetri, ciutadà de Florència, probablement entre 1312 i 1313. D'aquesta traducció italiana en deriva una traducció castellana anònima del segle XV, ordenada per Fernán Pérez de Guzmán i conservada en 9 manuscrits del segle XV (Martínez (1986), "Una aproximació a les ...", pp. 114-116, Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ..., pp. 26-28). Per a aquesta versió castellana i el seu model italià, vegeu Zinato (1992), "Volgarizzamenti delle Epistulae ...", pp. 373 i 376-381.

Per a la versió catalana del text francès i la seva ulterior traducció castellana, vegeu Sèneca, Lletres a Lucil·li versió 1, Traductor: Anònim.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).