MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2430 (24 / November / 2024)

Quint Curci. Història d'Alexandre [Català]. Traductor: Fenollet, Lluís de (m. 1492)

Aquesta obra és:

Traducció de: Quint Curci. Storie di Alessandro Magno [Italià]. Traductor: Decembrio, Pier Candido

Traducció de: Quint Curci. Historia Alexandri Magni [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2024-07-10
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Quint Curci
Títol regularitzat:Història d'Alexandre
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 106.1.1
Traductor:Fenollet, Lluís de (m. 1492)
Llengua:Català
Data:c. 1481
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:En nom de nostre senyor deu, Aço es la taula o registre del present libre apellat la hystoria de Alexandre scrita de Quinto curcio ruffo. En lo qual libre es stat aiustat una part del Plutarcho, e aço per supplir lo defecte dels primers dos libres de dita hystoria perduts. La qual hystoria se partex en dotze libres. Los quals libres per hauer pus facilment noticia de les parts de dita hystoria ara son stats diuisits en capitols nombrats. Los quals capitols en la present taula son mostrats ab lurs nombres a quantes cartes sien. E primerament aquells de dita part del Plutarcho. (f. 1v)
Íncipit text:La vida del Rey Alexandre scrita per aquell singularissim hystorial Plutarcho fins en aquella part on lo Quinto curcio ruffo comença. Alexandre entretant (rúbrica) / Del rey Alexandre la vida en aquest volum scriure proposant per la granea de les gestes sues, donar als qui la legiran escusacio volem ... (f. 11r)
Font:Incunable Barcelona, Pere Posa; Barcelona, Pere Bru, 16 juliol 1481 – Quint Curci, Història d'Alexandre, Traductor: Lluís de Fenollet

Èxplicit

Èxplicit del text:... Lo cors del Rey per Ptholomeu a qui la regio de Egipte era assignada a Menphi e dalli a pochs anys a Alexandria fon reduit al nom e memoria del qual tot degut honor es referit. (f. 201v)
Colofó:Aci acaba lo dotze e ultim libre de la hystoria del gran alexandre fill de Phelip Rey de Macedonia scrita de Quinto curcio ruffo erudissim e facundissim autor e tret en vulgar al serenissim Princep Phelip maria Duch de Mila e de Pavia e de Angera compte e de Genoua senyor, per Petro candido son seruidor. Any Mil e quatre cents trenta vyt A vint e hu de Abril en Mila. (f. 201v)
Font:Incunable Barcelona, Pere Posa; Barcelona, Pere Bru, 16 juliol 1481 – Quint Curci, Història d'Alexandre, Traductor: Lluís de Fenollet

Transmissió

Impresos:Barcelona, Pere Posa; Barcelona, Pere Bru, 16 juliol 1481 – Quint Curci, Història d'Alexandre, Traductor: Lluís de Fenollet [completa]

Bibliografia

Bibliografia:Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ... vol. 1, pp. 368-369
Riera i Sans (1989), "Catàleg d'obres en català ..." p. 708
Bravo García (1977), "Sobre las traducciones de ..."
Sequero García (2009), "L'estil llatinitzant i les ..."
Sequero García (2011), "Lluís de Fenollet, traductor de ..."
Ferrer Santanach (2019), "La divulgació en català de la ..."

Observacions

L'incunable de 1481 conté (a) la traducció, obra de Fenollet, de la versió italiana de Decembrio (1438), la qual afegeix fragments de Plutarc per completar el text de Quint Curci (Bravo García (1977), "Sobre las traducciones de ...", p. 149) als llibres V, VI, X, XI i XII; i (b) al final (folis 202v-209v), la traducció catalana de Pier Candido Decembrio, Comparazione di Caio Julio Cesare et d'Alexandro Magno. Tot això (a i b) circulava junt: ja es troba en forma manuscrita (per exemple, Madrid, RAH, Cod. 100) i en una edició italiana de 1478 (Florència, apud Sanctum Jacobum de Ripoli).

L'incunable català també afegeix al començament (folis 11r-19v) nou capítols procedents de la Vida d'Alexandre (1-17) de Plutarc per suplir la pèrdua dels llibres I i II de Quint Curci, tal com s'anuncia en les rúbriques (folis 1v, 11r i 19v); en cap cas no s'hi diu que aquests capítols pertanyin a la traducció de Fenollet, al qual l'incunable atribueix només la traducció de Quint Curci (f. 19v). Alguns manuscrits de la versió de Decembrio ja inclouen també uns capítols inicials procedents de Plutarc, que podrien ser la font d'aquests capítols inicials de la versió catalana.

Recentment, Ferrer Santanach (2019), "La divulgació en català de la ..." ha argumentat que aquests capítols inicials de l'edició catalana no són la traducció del suplement italià de Decembrio, sinó una traducció parcial de la versió llatina de Guarino Veronese de la Vida d'Alexandre de Plutarc.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).