MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2427 (20 / maig / 2024)

Primat. Cròniques dels reis de França [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Primat. Grandes chroniques de France [Francès]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Primat
Títol regularitzat:Cròniques dels reis de França
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 105.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1351
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:fragmentària

Íncipit

Íncipit text:Aquel qui aquesta obra comença, a tots cells qui aquesta istòria legiran, saluts en Nostre Senyor. Per ço con moltes gens duptaven de la generació del rey de Ffrança et de qual linyatge ells són venguts ...
Font:Cabré - Ferrer (2012), "La traducció catalana (c.1351) ..."

Èxplicit

Èxplicit del text:... E tramès Paris, fill primogènit seu, en Grècia per tolre Elena, la muller del rey Menalaus, per venjar-se d'una honta que·ls grechs li havian feta. Los grecs, qui foren ... (truncat)
Font:Cabré - Ferrer (2012), "La traducció catalana (c.1351) ..."

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres - reg. 894 - full de guarda Dr-v

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 196-198 - Edició parcial.
Cabré - Ferrer (2012), "La traducció catalana (c.1351) ..." - completa
Bibliografia:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ... vol. 1, pp. 117, 196-198
Cabré - Ferrer (2012), "La traducció catalana (c.1351) ..."

Observacions

Només es conserven el pròleg de Primat i quatre ratlles del primer capítol.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).