MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2423 (23 / November / 2024)

Petrarca, Francesco. Griselda [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Petrarca, Francesco. Seniles XVII, 3 [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Alejandro Coroleu
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Petrarca, Francesco
Títol regularitzat:Griselda
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 100.4.2
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV - XV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:fragmentària

Íncipit

Íncipit text:Vegeu la fitxa del manuscrit.

Èxplicit

Èxplicit del text:Vegeu la fitxa del manuscrit.

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 89 - 239r-v

Bibliografia

Edicions:Lieja (2004), Recull d'exemples i miracles ..., vol. 2, pp. 300-301
Bibliografia:Ysern Lagarda (2000), "Sobre el fragment del Valter e ..."

Observacions

Aquesta versió anònima es conserva afegida al final del manuscrit que conté Arnau de Lieja, Recull d'exemples i miracles ordenats per alfabet, Traductor: Anònim. Falta el principi del text per pèrdua d'un tros d'un foli i potser del següent. La versió és més literal que Francesco Petrarca, Història de Valter i Griselda, Traductor: Bernat Metge, però no és impossible que hi tingui relació.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).