MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2422 (20 / maig / 2024)

Petrarca, Francesco. Història de Valter i Griselda [Català]. Traductor: Metge, Bernat (c. 1348 – 1413)

Aquesta obra és:

Traducció de: Petrarca, Francesco. Seniles XVII, 3 [Llatí]

Aquesta obra té:

Adaptació: Timoneda, Joan. El Patrañuelo, patraña 2

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2019-06-05
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Petrarca, Francesco
Títol regularitzat:Història de Valter i Griselda
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 100.4.1
Traductor:Metge, Bernat (c. 1348 – 1413)
Llengua:Català
Data:c. 1388
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:A la molt honorabla e honesta senyora madona Ysabel de Guimerà, Bernat Metge, salut e reverència subjectiva. A mi, ensercant entre·ls libras dels philòsoffs e poetas alguna cosa... (p. 118)
Íncipit text:En Ytàlia és una província ornade de moltes notablas castells e vilas, apellada lo Marquesat de Saluça, de la qual era merquès un fort nobla baró apellat Valter… (p. 120)
Font:Riquer (1959), Obras de Bernat Metge

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:…per ço que mils e pus pascientment puxats aquellas soffarir, de las quals Déu vos vulla preservar per sa merçè. (p. 118)
Èxplicit del text:Puys col·locà sa filla en magníffich e honest matrimoni, e, aprés sos dies, lexà son fill senyor e successor de la sua terra. (152)
Colofó:Lletra conclusiva:
Inc. La present istòria, senyora molt graciosa, he arromansada com pus pla he puscut e sabut; la qual, en esgordament del latí en què Patrarcha la posà, és fort grossera.
Expl. …car Nostre Senyor ha mès en vós tant de bé, e vós que·n sabets tan virtuosament usar, que no·m pens que denant Ell poguéssets trobar repulsa de res que li demanàssets. (p. 154)
Font:Riquer (1959), Obras de Bernat Metge

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:http:/​/​translat.narpan.net/​prolegs/​2422-Bernat-Metg ...
Observacions sobre el pròleg:Metge insereix la versió dins una epístola a Isabel de Guimerà (muller de Gispert de Guimerà) (m. 1399).

Altres persones relacionades

Dedicatari:Guimerà (muller de Gispert de Guimerà), Isabel de (m. 1399)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 1716 - 1r-352v
Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 17 - 129-135
Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 12 - 30ra-41rb

Bibliografia

Edicions:Metge (1910), Les obres d'en Bernat Metge: Lo ..., pp. 51-79
Olivar (1927), Obres menors de Bernat Metge i ..., pp. 17-43 - completa
Metge (1950), Obres completes i selecció de ..., pp. 117-136
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, pp. 117-155
Badia - Lamuela (1975), Bernat Metge: Obra completa, pp. 125-143
Bibliografia:Riquer (1934), "Les Lettres de Bernat Metge à ..."
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge pp. *45-*48, *199-*203 i *246-*247
Tavani (1979 [1980]), "La Griseldis de Petrarca i la ..."
Badia (1988), De Bernat Metge a Joan Roís de ... pp. 75-85
Cingolani (2002), El somni d'una cultura: Lo somni ... pp. 130-140
Metge (2006), Lo somni pp. 24-25
Metge (2010), Llibre de Fortuna i Prudència, pp. 19-20
Cabré (2012), "Petrarch's Griseldis from ..."
Ruiz Arzálluz (2010), "Caminos de Petrarca en la España ..."

Observacions

Metge adapta l'epístola XVII, 3, adreçada a Boccaccio (que conté la traducció llatina de Decameron X, 10) i pren elements de XVII, 4, també a Boccaccio (Ad eundem de reliquis superioris epistule et de imponiendo iam tandem finem huic epistolari stilo) en inserir la seva versió dins una Lletra a Isabel de Guimerà (muller de Gispert de Guimerà) (m. 1399). Metge va recórrer a la versió francesa de Philippe de Mezières (Francesco Petrarca, Le Miroir des dames mariées, cest assavoir de la merveilleuse pacience et bonté de Griseldis, marquise de Saluce, Traductor: Philippe de Mezières), difosa en un compendi poc després del gener de 1387 (Cabré (2012), "Petrarch's Griseldis from ..."). Tavani (1979 [1980]), "La Griseldis de Petrarca i la ..." identifica detalls provinents de l'original italià de la novella X, 10 del Decameron.

El traductor català del Decameron copia la Història de Valter e Griselda de Metge al lloc corresponent a Decameron X, 10, en comptes de produir una traducció pròpia (Giovanni Boccaccio, Decameró, Traductor: Anònim). La novella de Griselda del Decameron castellà (Sevilla, 1496) no depèn de la traducció de Metge, contra el que afirma Recio (1997), "Del latín al vernáculo: las ...", p. 116.

Ruiz Arzálluz (2010), "Caminos de Petrarca en la España ..." ofereix una síntesi de la circulació i recepció de Petrarca a la península ibèrica, amb breu atenció a Metge.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).