MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2418 (20 / maig / 2024)

Petrarca, Francesco. Escipió e Anníbal [Català]. Traductor: Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)

Aquesta obra és:

Traducció de: Petrarca, Francesco. Affrica VII [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Petrarca, Francesco
Títol regularitzat:Escipió e Anníbal
Altres títols:Lo parlament i batalla que hagueren Anníbal i Escipió
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 100.1.1
Traductor:Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)
Llengua:Català
Data:1395 - 1410
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Literatura - Prosa
Retòrica

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:En lo nom de nostre senyor Déu Jesucrist, comença lo preàmbol a la obra dejús escrita, és assaber: Lo parlament e la batayla que agueren Aníbal e Scipió.
Íncipit del pròleg:Al molt alt senyor de lo senyor don Alfonso, duch de Gandia, ffrare Antoni Canals, del orde dels frare preycadós, en la santa teologia masestra indigne, humil reverència subjectiva. Per lo gran plaer que vostra senyoria trobava en aver lo parlament de Scipió e de Aníbal, e la batayla sagüent, en la qual lo dit Scipió Affrichà fou vençedor ... (p. 32)
Íncipit text:Primer capítol. Com Aníbal tramès spies a mirar la host dels romas, de la qual era capità Scipió Affricà [rúbrica] Cum Aníbal vahé lo gran poder de Scipió, que li era molt soberch en gents d'armes, pensant en lo periyl en què era posat, tramès spies que vezessen la host de Scipió ... (p. 42)
Font:Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ...

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... tot cavaler pot ésser instruït en quina forma és periylosa cosa voler massa affactadament estar, viure e perseverar en divisions, bregues, guerres e batayles. (p. 41)
Èxplicit del text:... E com aquels qui eren vengutz per pendre'l, ab tamor s'i acostassen, trobaren-lo que ac liurada la sua ànima a qui miylor dret hi avia. Ffou soterrat en una ciutat dita Libissa, e sobre lo sepulcra seu és escrit: “Ací jau Aníbal, lo gran garrer”. (p. 84)
Font:Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ...

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:http:/​/​translat.narpan.net/​prolegs/​2418-Antoni-Cana ...

Altres persones relacionades

Dedicatari:Alfons (I) de Gandia (c. 1332 – 1412)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 352 - 365v-383
Barcelona - BC - Manuscrits - 991 - 120r-v
Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 102 - ff. 1r-24v
Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 17 - 1-39
Barcelona - RABL - 3-I-7 - 20-28

Difusió

Utilització literària:La versió de Canals va ser incorporada a Gauchier de Denain, Histoire ancienne versió 1, Traductor: Anònim substituint el fragment en el qual s'esmenta la batalla de Zama i els discursos previs d'Anníbal i Escipió.

Bibliografia

Edicions:Miquel i Planas Tractat de Scipió y Aníbal ...
Miquel i Planas (1908-1916), Novelari català dels segles XIV ..., vol. 3 (1910)
Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., pp. 31-84
Bibliografia:Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ... pp. 17-22
Rico (1984), "Antoni Canals y Petrarca: para la ..."
Renedo (1995-1996), "Raó i intuïció en ..."
Pujol (2002), La memòria literària de Joanot ... pp. 205-206
Pujol (2002), "El Escipió e Anibal de Antoni ..."
Villar Rubio (1995), Códices petrarquescos en España
Ferrer (2012), "Petrarch's Africa in the ..."

Observacions

L'obra es presenta, al pròleg, com a traducció de fragments de Titus Livi, Ab urbe condita i de l'Affrica. Canals tradueix els versos 93-449 i 740-1130 del llibre VII de l'Affrica. L'epíleg tradueix fragments de la biografia d'Aníbal de Francesco Petrarca, De viris illustribus (XVII, 49-55). Per a la versió, Canals també va utilitzar Titus Livi, Ab urbe condita (veg. Ferrer (2012), "Petrarch's Africa in the ...").

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).