MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2398 (22 / November / 2024)

Polo, Marco. Llibre de les províncies del gran emperador del Catai [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Polo, Marco. Livre de Marco Polo [Francès]

Aquesta obra té:

Traducció: Polo, Marco. Le devisement du monde [Francès]. Traductor: Anònim

Traducció: Polo, Marco. Libro de Marco Polo [Aragonès]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2013-11-12
Darrera modificació: 2024-07-20
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Translat, Sciència.cat
Estat:parcial

Identificació

Autor:Polo, Marco
Títol regularitzat:Llibre de les províncies del gran emperador del Catai
Altres títols:Libre de les províncies e de les encontrades qui són desotz la seyoria del gran emperador del Catay
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 85.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1375
Notes sobre la datació:Segons Cacho Blecua (1997), El Gran Maestre Juan Fernández ... p. 158, d'acord amb l'ús del text català en l'Atlas català de 1375 (vegeu Observacions). Amb tot, segons Reginato (Polo (2022), Le Devisement dou Monde. Version ..., pp. 31-39), el títol llatí de l'obra en un document relacionat amb Bernat de Cabrera, coincident amb el de la versió catalana, fa pensar que el text català és anterior a 1361 (i posterior a 1333, data de l'Itinerarium d'Odorico da Pordenone, alguns capítols del qual s'interpolen en el text català; vegeu més avall, Observacions). L'atestació documental més antiga en un inventari és de 1389; s'hi registra «un altre libre en paper, scrit en romanç, en lo qual se recompten diverses ciutats e provincies de Coray [= Catay]" (inventari de Pere Girgós,Roca (1928-1930), "Inventaris", p. 398).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Viatges

Contingut

Conservació:fragmentària

Íncipit

Rúbrica inicial:«Ací comensa lo Libre de les províncies e de les encontrades qui són desotz la seyoria del gran emperador del Catay, lo qual ha la seyoria del Gamballech, e seyor dels tartres, axí con ho reconta micer March Pollo, ciutadà noble de Venècia».
Íncipit text:«E primerament diu axí de la província de Tangut, hon él stech .XXVI. anys per saber la veritat de les coses daval scrites. Primerament, cant hom cavalcha .XXX. yornades del gran desert qui s'apela lo desert del Lop...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... E Alexandri hi féu fer, so és, en .I. pas que y ha, .I. fort castel per tal que aqueles gens no li venguesen desús, e mes-li nom "la Porta del Ferre". An aquesta província sí·s fa molta de seda, e à y ciutatz e viles e castels assatz. E à y moltz bons azcós. E altre no sé que us pusca dir, per què fas-vos fi an aquest libre. Déus na sia benesit. Amén».

Altres persones relacionades

Posseïdor:Martí I l'Humà (1356 – 1410)
Desfeu, Romeu (fl. 1369 – 1419)
Cabanyelles, Guillem de (m. 1423)

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Florència [Firenze] - Riccardiana - Manoscritti: Riccardiano - Ricc. 2048 - 1r-65v
Atestacions documentals:
  1. Barcelona - AHSCP – Patrimoni: Herències, llegats i benefactors, vol. VIII, inv. 1, carpeta 25/1 – 1399 – ítem 6
  2. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 269
  3. Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 346, plec s. núm., 28 ff., 24-X-1419 – 24 octubre 1419 – ítem 12
  4. Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF-*** (inventaris B. Escaió i P. M. Poquí ***, ***-***) – 1421 – ítem Junyent § 27
  5. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.5, s. núm. – 7 desembre 1423 – ítem 4
Observacions:L'atestació documental més antiga en un inventari és de 1389; s'hi registra «un altre libre en paper, scrit en romanç, en lo qual se recompten diverses ciutats e provincies de Coray [= Catay]" (inventari de Pere Girgós,Roca i Heras (1927-1928), "Inventaris", p. 398).

Bibliografia

Edicions:Polo (1958), Viatges de Marco Polo: versió ...
Polo (2022), Le Devisement dou Monde. Version ...
Catàlegs i repertoris:Riera i Sans (1989), "Catàleg d'obres en català ...", p. 706
Bibliografia:Polo (1928), Il Milione pp. 201-210
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 1, § 218, 222, 223
Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", § 269
Junyent (1943), "Repertorio de noticias sobre ...", § 27
Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., § 45, núm. 12, § 52, núm. 4 [cfr. Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., § 93, núm. 4], i § 82, núm. 3
Gallina (1956), "Di un antica traduzione aragonese ..."
Cacho Blecua (1997), El Gran Maestre Juan Fernández ... pp. 156-158
Meneghetti (2007), "Sulla ricezione di Marco Polo fra ..."
Borlandi (1962), "Alle origini del libro di Marco ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 261-262
Polo (2022), Le Devisement dou Monde. Version ...

Observacions

S'ha suposat que la traducció catalana deriva d'un manuscrit en francoitalià amb la versió ja reduïda del text. En relació amb l'edició integral (Polo (1928), Il Milione), en el text català falten els capítols 1-56 (excepte els capítols 21-23, que estan desplaçats al final), i en els capítols 59 i 73 hi ha interpolacions de Odorico da Pordenone, Itinerarium. En general, manquen la relació del viatge del pare i de l'oncle de Marco Polo i la de la primera i darrera part del seu mateix viatge. El text comença amb el capítol relatiu al desert de Lop (57) i continua fins al capítol sobre Ormús (199), al qual segueixen els tres capítols desplaçats (vegeu ara la síntesi de Reginato a Polo (2022), Le Devisement dou Monde. Version ..., pp. 86-87). Aquestes característiques es retroben a la traducció aragonesa, anterior a 1393 (Marco Polo, Libro de Marco Polo, Traductor: Anònim), i a la versió francesa del ms. Ottob. Lat. 2207 de la Biblioteca Apostolica Vaticana (Marco Polo, Le devisement du monde, Traductor: Anònim). Alguns autors ja havien proposat que la traducció —en un estadi textual anterior al conservat— és l'origen d'aquestes versions aragonesa i francesa (Foscolo a Polo (1928), Il Milione; Gallina a Polo (1958), Viatges de Marco Polo: versió ...; Cacho Blecua (1997), El Gran Maestre Juan Fernández ...); Meneghetti (2007), "Sulla ricezione di Marco Polo fra ..." en discrepava i considerava que tots aquests testimonis provenen independentment d'un text escrit en una barreja de francès i occità. Reginato (Polo (2022), Le Devisement dou Monde. Version ...) ha establert de manera definitiva que les versions catalana, francesa i aragonesa configuren una branca K de l'obra. L'arquètip d'aquesta redacció és un text català del qual deriven la còpia catalana conservada (Kc) i les traduccions aragonesa (Ka) i francesa (Kf). Aquesta redacció catalana K existia ja probablement el 1361, d'acord amb un document relacionat amb Bernat de Cabrera citat més avala (Polo (2022), Le Devisement dou Monde. Version ...: 31-39).

Els inventaris de béns dels segles XIV i XV donen fe de la difusió de la traducció catalana entre un públic de nobles, reis i membres de la burgesia més o menys benestant. El testimoni més antic que posseïm de la presència de l'obra de Marco Polo en terres de la Corona d'Aragó apareix entre els llibres manats il·luminar el 1361 per Bernat de Cabrera, comte d'Osona i conseller de Pere III, al qui el monarca havia encomanat l'educació del seu primogènit Joan, entre els quals hi havia un «<Liber provincie> magni imperatoris del Catay quem composuit Marco Polo» (ACB, Notaria, Pere Borrell 168). Malauradament, no se'ns informa de la llengua en què era escrit aquest exemplar, però la biblioteca reial, segons l'inventari elaborat a la mort del rei Martí (1410), disposava d'una traducció catalana d'aquesta obra. A partir d'aquí, l'identifiquem clarament en l'inventari de Pere Girgós (1389), entre els llibres d'un argenter de Barcelona (1419), d'una dona de Vic (1421), d'un mercader novament de Barcelona (1423), d'un «ciutadà» de la mateixa ciutat (1439), etc.

La traducció catalana influí en altres obres produïdes a l'àmbit de l'antiga Corona d'Aragó, com ara els mapamundis, en alguns dels quals hi són reproduïts passatges sencers de l'obra (Atlas Català, 1375; Mapamundi Estense, mitjan s. XV). Per altra banda, s'ha discutit la seva relació amb els manuals de mercaderia. Efectivament, el Llibre de les províncies inclou multitud d'observacions sobre tots els aspectes que podien interessar un mercader (com era el mateix Marco Polo) dels països que descriu, els seus recursos naturals i econòmics, els costums de les seves gents, etc. Tanmateix, l'únic autor medieval que va citar l'obra com a font de coneixement fou el metge i filòsof Pietro d' Abano (1250 – c. 1316) en el seu Conciliator, escrit vers 1303, on afirma (Differentia 67) que parlà amb el venecià sobre els països dels tròpics (Borlandi).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).