MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2396 (24 / November / 2024)

Lleó de Nàpols. Història d'Alexandre [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Lleó de Nàpols. Historia de preliis Alexandri Magni [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Lleó de Nàpols
Títol regularitzat:Història d'Alexandre
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 80.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:1301 - 1410

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:Los grans saujs e ffilozofs de Egipte los quals conexien en la me[...] de la terra e la calitat e la quantitat de les aygues e lorde celestial e lo cors de les estelles...
Font:Barcelona - BC - Manuscrits - 1560, f. 1r

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 1560 - 1-188v
Barcelona - BC - Manuscrits - 1872 - 1r-33v
Observacions:Vegeu Observacions finals.

Bibliografia

Edicions:Vela González (1973), El Libre de Alexandri: versión ... - Edita els dos manuscrits.
Bibliografia:Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ... vol. 1, pp. 368-369
Vela González (1973), El Libre de Alexandri: versión ...
Coll i Alentorn (1991), Historiografia p. 357

Observacions

Deriva de la versió J3 (Steffens (1975), Die Historia de preliis Alexandri ...) de la Historia de preliis (Coll i Alentorn (1971-1972), "Les cròniques universals ..."; Coll i Alentorn (1991), Historiografia, p. 357; Vela González (1973), El Libre de Alexandri: versión ... 1973). En català no hi ha pròleg (compareu l'íncipit amb el text de Lleó: The Latin Library <http:/​/​www.thelatinlibrary.com/​leo1.html​> ;). Potser per això Rubió i Lluch (1910: 28) i Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ..., p. 369, van creure que era traducció de l'anomenat Epítom de Juli Valeri (s. IX), obra procedent de les Res gestae Alexandri Macedonis (s. IV) de Juli Valeri, que tradueix al seu torn el Pseudo Cal·lístenes (redacció α). Segons Rubió i Balaguer, «el meu pare [Antoni Rubió i Lluch] va veure un manuscrit en poder del llibreter Andreu que contenia la versió en còpia anterior al 1458. Avui es troba a la Biblioteca de Catalunya (ms. 1560)».

Els manuscrits 1560 i 1872 de la BC, copiats d'una mateixa mà, són parts d'un sol còdex. El manuscrit 1560 porta la Història d'Alexandre, però és incomplet pel final: hi falta gairebé una tercera part de l'obra. El manuscrit 1872, acèfal (hi falten els set primers folis), porta extractes dels capítols corresponents al text de la Història d'Alexandre fins al final, separant amb calderons la part corresponent a cada paràgraf de la Història d'Alexandre; al final del resum de cada capítol, hi ha la indicació «Son aquestes batalles / histories en cartes... E finen en cartes...», però no s'han escrit les indicacions dels folis. Sembla, doncs, que es tracta d'una taula de continguts del manuscrit 1560. En canvi, Vela González (1973), El Libre de Alexandri: versión ..., pp. 45-48, creu que el text abreujat del manuscrit 1872 no està fet directament a partir del text del manuscrit 1560, sinó d'una altra còpia de la traducció catalana, de la qual derivarien els dos manuscrits per separat, com si fossin edicions diferents d'un mateix text. Els primers capítols estan molt més abreujats que els últims (Vela González (1973), El Libre de Alexandri: versión ..., p. 40).

Per a les epístolas entre Alexandre i Dídim, vegeu Anònim, Lletres d'Alexandre a Dídamo rei dels brangians, Traductor: Anònim.

Aquesta traducció no s'ha de confondre amb Quint Curci, Història d'Alexandre, Traductor: Lluís de Fenollet. Un inventari de llibres de 1410 registra un «libre appellat Alexandre, en pla (...) lo qual libre comense axí: ‘En nom de Deu. Ací comença lo Libre de Alexandri, en pla'» (Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 36, doc. 31.2); és possible que es tracti de la Història d'Alexandre de Lleó de Nàpols, que en alguns testimonis porta el títol Liber Alexandri Magni regis Macedonie de preliis.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).