MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2395 (23 / November / 2024)

Lleó de Nàpols. Historia de preliis Alexandri Magni

Aquesta obra té:

Traducció: Lleó de Nàpols. Història d'Alexandre [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Lleó de Nàpols
Títol regularitzat:Historia de preliis Alexandri Magni
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 80.1
Llengua:Llatí
Data:952 - 968

Bibliografia

Edicions:Steffens (1975), Die Historia de preliis Alexandri ...

Observacions

L'atribució a l'arxiprest Lleó, i l'afirmació que el text és traducció del grec, procedeix del pròleg de l'obra. L'obra de Lleó (Nativitas et victoria Alexandri Magni) és una versió del relat en grec del Pseudo-Cal·lístenes (redacció δ*) i va tenir una difusió extraordinària (Ross (1963), Alexander Historiatus: A Guide to ..., pp. 47-65). Part d'aquesta difusió va produir la Historia de preliis Alexandri Magni, ja amb interpolacions, conservada en tres recensions: I1 (abans de 1100), i derivant-ne per separat, I2 (abans de s. XIImed) i I3 (s. XIIex-XIIIin). Les tres recensions porten interpolada la Collatio Alexandri Magni cum Dindimo en la forma anomenada Collatio III (Ross (1963), Alexander Historiatus: A Guide to ..., p. 32).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).