MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2390 (22 / November / 2024)

Bruni d'Arezzo, Leonardo. Comentari a la primera guerra púnica [Català]. Traductor: Alegre, Francesc (1450/1455 – 1504/1511)

Aquesta obra és:

Traducció de: Bruni d'Arezzo, Leonardo. Commentaria tria de primo bello punico [Italià]

Traducció de: Bruni d'Arezzo, Leonardo. Comentaria tria de primo bello punico [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-04-13
Darrera modificació: 2019-03-20
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Bruni d'Arezzo, Leonardo
Títol regularitzat:Comentari a la primera guerra púnica
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 78.1.1
Traductor:Alegre, Francesc (1450/1455 – 1504/1511)
Llengua:Català
Data:15 juny 1472
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:Al magnifich caualler e maior germa Moss(en) Anthoni de Vilatorta Prefacio de ffranchesch alegra en lo transladar de la Primera guerra punica (rúbrica) / Aquell desig qui de plaureus a molts obliga Magnifich Caualler me força exceptar los prechs qui manamens stime moltes uegades a mi fets ...
Íncipit text:Pròleg Bruni: Prolech de Leonart Areti en lo libre de la Primera guerra punica compilat per ell de altres libres antichs (rúbrica) / Creuran força molts que yo uaia cercant cosas antigas hauen per materia ...
Text: Acaba lo Prolech Comença lo libre e Capitol Primer de les occisions qui causaren la guerra Primera en los Romans e Cartaginesos (rúbrica) / La primera guerra punica es la primera guerra qui fou entrel Poble Roma e lo Cartagines ...
Font:Nova York - HSA - Manuscripts - HC387/4327

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... en anuig de partirlo per Capitols no cansare en la forma seguent
Èxplicit del text:... e no molt apres leuant los les poçessions foren constrets en gran part habandonar la terra
Colofó:ffi de la Primera guerra punica acabada traduhir en uulgar Catala aiudant aquell interminat començ e fi qui nostres fets be començats endressa a xv de juny del Any Mil quatrecents Setanta dos
Font:Nova York - HSA - Manuscripts - HC387/4327

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:http:/​/​translat.narpan.net/​prolegs/​2390-Francesc-Al ...

Altres persones relacionades

Dedicatari:Vilatorta, Antoni de (fl. 1472)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 85 - 1r-103v
Nova York - HSA - Manuscripts - HC387/4327 - 1-72
Fragmentària - Ripoll - ACRI - 3 - 1-10

Bibliografia

Edicions:Bescós (2011), Francesc Alegre: La primera ...
Alegre (2019), Obres menors. Primera guerra ...
Bibliografia:Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ... vol. 3, p. 249
Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ... vol. 1, p. 370
Romano (1982), "Appunti per la fortuna di ..."
Bescós (2011), Francesc Alegre: La primera ...
Bescós (2017), "Tècniques i mètodes de ..."
Bescós (2013), ""Los cavallers a fealtat covida" ..."

Observacions

És traducció d'una versió italiana a vegades atribuïda al mateix Bruni, com afirma Alegre al pròleg, a vegades a un deixeble; el manuscrit italià més antic (1434) l'atribueix a Carlo di Nicola, fill de Nicola de Veri de' Medici (Bescós (2011), Francesc Alegre: La primera ..., pp. 65-67; Bescós (2013), ""Los cavallers a fealtat covida" ...", p. 13). Alegre va estudiar a Palerm amb Iacopo della Mirambella (Torró (1994), "«Officium poetae est fingere» ...", pp. 227-228); la traducció, almenys en un primer estadi, sembla haver estat un producte escolar elaborat a Palerm (Bescós (2013), ""Los cavallers a fealtat covida" ...", pp. 20-21).

Alegre endreça la traducció al seu cunyat Antoni de Vilatorta, de família noble, durant la guerra civil catalana (concretament, durant el setge de Barcelona per Joan II). La militància de Vilatorta en el partit antireialista, defensor de la ciutat, justifica la dedicatòria i la matèria triada (Bescós (2011), Francesc Alegre: La primera ..., pp. 17 i 23; Bescós (2013), ""Los cavallers a fealtat covida" ...", pp. 20-26).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).