MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2378 (23 / November / 2024)

Santa Fe, Jeroni de. Tratado

Aquesta obra té:

Traducció: Santa Fe, Jeroni de. De sacrefiçis [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Santa Fe, Jeroni de. Tractat en què es prova que Messies és vengut [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2024-02-26
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Santa Fe, Jeroni de
Títol regularitzat:Tratado
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 73.1
Llengua:Aragonès
Data:1412

Bibliografia

Edicions:Valle Rodríguez (2013), Jerónimo de Santa Fe: El Tratado ...
Bibliografia:Riera i Sans (1989), "Literatura antijueva en català ..." pp. 225-228
Reinhardt - Santiago-Otero (1986), Biblioteca bíblica ibérica ... pp. 182-184
Valle Rodríguez (2013), Jerónimo de Santa Fe: El Tratado ...

Observacions

L'obra és una redacció de les tesis defensades per Jeroni de Santa Fe durant una reunió amb representants jueus convocada per Benet XIII a Tortosa el mes d'agost de l'any 1412, prèvia, per tant, a la disputa de Tortosa pròpiament dita (1413-1414). Originalment, l'obra fou redactada en hebreu amb el títol ha-Ma'amar (= ‘el Tractat', perdut), seguidament s'adaptà a l'aragonès (Tratado) i també al llatí (Tractatus), molt probablement sota la supervisió de Jeroni. Els fragments catalans provenen de la versió aragonesa, igual que una traducció portuguesa (Orfali (2014), Tratado que fez mestre Jerónimo ...). [Alexander Fidora]

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).