MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2377 (22 / November / 2024)

Jeroni [sant] (pseudo); Anònim. Escala per pujar al cel [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Jeroni [sant] (pseudo); Anònim. Scala celi

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Stefano M. Cingolani, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Jeroni [sant] (pseudo)
Anònim
Títol regularitzat:Escala per pujar al cel
Altres títols:Escala que lo sant doctor mossènyer sant Jeroni ordonà e escriví en la qual escala ha XXX graons
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 72.3.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV - XV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:Vegeu mss.

Èxplicit

Èxplicit del text:Vegeu mss.

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 710 - 1-45v
Barcelona - Palau - III - 62v-91v
Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 77 - 108-165

Bibliografia

Bibliografia:Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ... vol. 1, p. 388

Observacions

L'atribució a sant Jeroni procedeix de la rúbrica de la traducció, però l'obra és d'autor desconegut. No es troba entre les de sant Jeroni ni es correspon amb el tractat de sant Joan Clímac (ca. 525-ca. 606) —en grec i traduït al llatí per Angelo Clareno (1300-1305) i després per Ambrogio Traversari (1431) (Wohlmuth (2004), "Fray Luis de Granada y el arte de ...")— anomenat Triginta gradus i també Scala celi, encara que ho podria semblar perquè la rúbrica del text català fa referència a «XXX escalons». Tampoc no es pot identificar amb una altra Scala coeli molt difosa, la de Joan Gobi junior (1323-1330), que és un recull d'exemples (Rhodes (1981), "The Spanish Scala Dei", Grente (1992), Dictionnaire des lettres ..., pp. 785-786) aprofitat a la versió castellana de Los siete sabios. No es pot descartar que el text català sigui una obra original.

L'obra es conserva en castellà en dos manuscrits (El Escorial L-II-10, de 1440-1460, BETA Manid 1585, i Madrid, Real Academia de la Historia, Cortes 213, de la segona meitat del s. XV, BETA Manid 2285) i un incunable (Sevilla, 15 de març de 1496, BETA Manid 3003), amb tres edicions posteriors entre 1505 i ca. 1540-1560 (Rhodes (1981), "The Spanish Scala Dei", Griffin (1983), "More on the Spanish Scala celi"). Les relacions entre la versió castellana i la catalana no han estat estudiades ni són evidents: una dependria de l'altra en el cas que no existís un original llatí (com creuen Rhodes i Griffin, ignorant que existeix el text català). La versió catalana presenta un pròleg més llarg, més citacions d'autors i una sintaxi de la frase més distesa, possibles indicis de la seva prioritat.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).