MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2376 (06 / October / 2024)

Jeroni [sant] (pseudo); Anònim. Scala celi

Aquesta obra té:

Traducció: Jeroni [sant] (pseudo); Anònim. Escala per pujar al cel [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Stefano M. Cingolani, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Jeroni [sant] (pseudo)
Anònim
Títol regularitzat:Scala celi
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 72.3

Observacions

L'atribució a sant Jeroni procedeix de la rúbrica de la traducció, però l'obra és d'autor desconegut. No es troba entre les de sant Jeroni ni es correspon amb el tractat de sant Joan Clímac (ca. 525-ca. 606) —en grec i traduït al llatí per Angelo Clareno (1300-1305) i després per Ambrogio Traversari (1431) (Wohlmuth (2004), "Fray Luis de Granada y el arte de ...")— anomenat Triginta gradus i també Scala celi, encara que ho podria semblar perquè la rúbrica del text català fa referència a «XXX escalons». Tampoc no es pot identificar amb una altra Scala coeli molt difosa, la de Joan Gobi junior (1323-1330), que és un recull d'exemples (Rhodes (1981), "The Spanish Scala Dei", Grente (1992), Dictionnaire des lettres ..., pp. 785-786) aprofitat a la versió castellana de Los siete sabios. No es pot descartar que el text català sigui una obra original.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).