MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2375 (23 / November / 2024)

Jeroni [sant] (c. 342 – 420). Epístola que sant Jerònim tramès a santa Eustoqui filla de santa Paula [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Jeroni [sant] (c. 342 – 420). Epistola ad Eustochium de custodia virginitatis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Jeroni [sant] (c. 342 – 420)
Títol regularitzat:Epístola que sant Jerònim tramès a santa Eustoqui filla de santa Paula
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 72.2.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:L'Epistola que Sent Geronim trames a Sancta Eustoxi, filla de Sancta Paula
Íncipit text:Oges filla e veges e eclina la tua orella et oblida tot ton poble, ço es, tots tos pares carnals hoch encara la casa de ton pare, ço es, totes les heretats e les honors temporals per les honors ...
Font:Bofarull i Cendra (1908), L'epistola que sent Geronim ...

Èxplicit

Èxplicit del text:... ja no pedras ne reebras lo pa del sagrament que nodreix ab gran amor los fills e les filles qui dormen ab ell en lo lit de pura castedat et virginitat. Cum autem domine misserere nostri. Deo gratias
Font:Bofarull i Cendra (1908), L'epistola que sent Geronim ...

Transmissió

Manuscrits:Tarragona - BPT - Manuscrits - 49 - 125v-135r

Bibliografia

Edicions:Bofarull i Cendra (1908), L'epistola que sent Geronim ...
Martínez Romero (2022), Paula, Eustòquia i la duquessa ...
Bibliografia:Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ... vol. 1, p. 388

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).