MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2371 (23 / November / 2024)

Voràgine, Jaume de. Flor dels sants [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Voràgine, Jaume de. Flos sanctorum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-09-08
Darrera modificació: 2024-07-14
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Stefano M. Cingolani, Albert Tomàs
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Voràgine, Jaume de
Títol regularitzat:Flor dels sants
Altres títols:Llegenda aurea
Vides de sants rosselloneses
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 70.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIII últim quart
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:Tot lo temps d'aquesta present vida és devesut en ·iiii· partz: so és en temps de desviació, la qual és quant hom se desvia de ben a fer; e en temps de renovació, la qual és quan hom renovela ...
Font:Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ...

Èxplicit

Èxplicit del text:... E així molts vesen les nostres crous. Per què sel qui assò aurà en él, serà verament temple a honor de Déu deïcat, e serà digne que en él abite Jhesu Crist per gràcia, per so que Él vula en él habitar per glòria. La qual causa don Jhesú Crist, qui viu e reya per tots temps. Amén.
Font:Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ...

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACA - Col·leccions, Fragments de còdexs - carp. 14, núm. 273 - 1r-v
Barcelona - AHCB - Col·leccions: Manuscrits patrimonials - B-109 - 3 ff.
Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 713 - 1-286v
El Escorial - RBME - Manuscritos - M.II.3 - 46v-49 53v-69 90-113v 119v-121 122-129
El Escorial - RBME - Manuscritos - N.III.5 - 1-241
Girona - AMGI - Col·leccions: Ajuntament de Girona - Fragments, s. núm. (Jacobus de Voragine) - 1r-1v
Madrid - RAH - Manuscritos - LXXXVIII - 24-225v
Montserrat - BAM - Manuscrits - 1152 (IV) - 1
Nimes - AD30 - 1 F 83
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 44 - 1-261v
València - ACV - Manuscrits - 106 - 43-60
Vic - ABEV - Manuscrits - 174
Fragmentària - Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Ripoll - 113 - A - 1ra-63rb
Fragmentària - Puigcerdà - Col·l. Deulofeu - s/n
Fragmentària - Vic - ABEV - Manuscrits - 228 - ff. 1r-2v i 3v [òlim 129r-130v i 131v]
Impresos:[s.l., s.n.], c. 1490-1494 – Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim
Barcelona, Joan Rosenbach, 1 febrer 1494 – Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim
Barcelona, Carles Amorós, 1519 - 1520 – Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim
Barcelona, Carles Amorós, 1524 –
[s.l., s.n.], ante 1546 – Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim
Barcelona, Carles Amorós, 1 setembre 1547 –
Barcelona, Jaume Cendrat, 1576 –

Bibliografia

Edicions:Vives (1962), "Un llegendari hagiogràfic ..." - fragmentària
Voràgine (1976), Llegenda Àuria
Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ...
Garcia Sempere - Mas i Miralles - Perujo Melgar (2022-2023), Flos sanctorum o Vides dels ...
Gesiot (2024), Il Flos sanctorum catalano ...
Bibliografia:Brunel (1976), "Vida de Sant Francesc. Versions ..."
Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ... pp. IX-XXII
Wittlin (2003), "Manuscrits i edicions de la ..."
Dunn-Lardeau (1986), Legenda aurea. Sept siècles de ...
Fleith (1990), "Legenda aurea: destination ..."
Pagano (2004), "La Vita in siciliano dei beati ..."
Garcia Sempere (2012), "Algunes notes sobre la difusió ..."
Garcia Sempere (2015), "Algunes dades sobre els ..."
Zinelli "La Légende dorée ..."
Càmara Sempere (2009), "El Flos sanctorum romançat ..."
Gesiot (2018), "La Legenda aurea in catalano e ..."
Gesiot (2020), "Ripensare la lingua del Flos ..."
Arronis (2021), "La tradició editorial del Flos ..."
Puche López (2021), "Legenda aurea latina, elementos ..."
Iglesias i Fonseca (2021), "«Alguns fragments duen a Roma» ..."
Garcia Sempere (2023), "Traduir a l'edat mitjana: el ..."

Observacions

La versió catalana depèn d'una branca de la tradició que sembla originada a París (Fleith (1990), "Legenda aurea: destination ...", pp. 46-47). S'havia afirmat amb dubtes que la versió occitana depenia de la catalana (Joan Coromines, dins Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ..., I, pp. XIX-XXII, basant-se en un estudi molt anterior); ho ha mantingut Brunel (1976), "Vida de Sant Francesc. Versions ...", suposant que el text català procedeix del monestir de Cuixà (Conflent). Més recentment, Zinelli "La Légende dorée ..." ha tornat a plantejar la qüestió; tot i que la relació entre el text català i els textos occitans és evident, no conclou la direcció de la dependència. Encara falta un estudi de la tradició manuscrita que mostri les relacions entre els testimonis, la seva composició i si ens trobem davant d'una o més traduccions. Tampoc no hi ha una edició crítica completa: Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ... editen P (París - BnF - Manuscrits: Esp. - 44) amb variants de B (Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 713), i Voràgine (1976), Llegenda Àuria edita V (Vic - ABEV - Manuscrits - 174) amb variants de B. Posteriorment s'han localitzat altres manuscrits, alguns de gran dimensió (cf. Wittlin (2003), "Manuscrits i edicions de la ..."). Per a un estat de la qüestió posat al dia, vegeu Garcia Sempere (2015), "Algunes dades sobre els ...". A part dels fragments, molts testimonis són antològics i presenten la integració d'altres llegendes hagiogràfiques no sempre provinents de la Legenda aurea.

A Gesiot (2018), "La Legenda aurea in catalano e ...", a partir d'un estudi de comparació textual de les versions conservades a París - BnF - Manuscrits: Esp. - 44 (=Pa), El Escorial - RBME - Manuscritos - N.III.5 (=Es), Madrid - RAH - Manuscritos - LXXXVIII (=M), Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 713 (=Ba) i Vic - ABEV - Manuscrits - 174 (=V), Gesiot proposa una revisió de la tradició manuscrita i posa en qüestió el paper del manuscrit de París a l'stemma codicum. Segons Gesiot hi hauria dues grans línies de la tradició, Ba i EsVPM. Al seu torn, EsVPM es conformaria de dues branques, EsV i PM, amb probable contaminació de M per part d'Es. Garcia Sempere (2023), "Traduir a l'edat mitjana: el ..." afegeix noves dades de contrast entre E i P.

El manuscrit Avinyó, Archives Departamentales, Fonds Requin, 5 F art. 77, ff. 219v-220r, conté la llegenda "Dels quatre coronats", procedent de la Legenda aurea, però absent dels manuscrits usats en l'edició Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ... (Biteca, Manid 2006).

La vida dels sants Cosme i Damià es va traduir del català al sicilià (Pagano (2004), "La Vita in siciliano dei beati ...").

Recentment, Arronis (Arronis (2021), "La tradició editorial del Flos ...") ha proposat la introducció de materials procedents de la Leyenda de los santos i el Flos sanctorum renacentista castellans en la tradició editorial catalana del s. XVI.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).