Voràgine, Jaume de. Flor dels sants [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Voràgine, Jaume de. Flos sanctorum [Llatí]
| Publicació de la fitxa: 2010-09-08
Darrera modificació: 2022-08-12 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Autor: | Stefano M. Cingolani, Albert Tomàs |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Voràgine, Jaume de |
| Títol regularitzat: | Flor dels sants |
| Altres títols: | Llegenda aurea
Vides de sants rosselloneses |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 70.1.1 |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | s. XIII últim quart |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Contingut |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit text: | Tot lo temps d'aquesta present vida és devesut en ·iiii· partz: so és en temps de desviació, la qual és quant hom se desvia de ben a fer; e en temps de renovació, la qual és quan hom renovela ... |
| Font: | Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ... |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | ... E així molts vesen les nostres crous. Per què sel qui assò aurà en él, serà verament temple a honor de Déu deïcat, e serà digne que en él abite Jhesu Crist per gràcia, per so que Él vula en él habitar per glòria. La qual causa don Jhesú Crist, qui viu e reya per tots temps. Amén. |
| Font: | Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ... |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - ACA - Col·leccions, Fragments de còdexs - carp. 14, núm. 273 - 1r-v
Barcelona - AHCB - Col·leccions: Manuscrits patrimonials - B-109 - 3 ff.
Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 713 - 1-286v
El Escorial - RBME - Manuscritos - M.II.3 - 46v-49 53v-69 90-113v 119v-121 122-129
El Escorial - RBME - Manuscritos - N.III.5 - 1-241
Girona - AMGI - Col·leccions: Ajuntament de Girona - Fragments, s. núm. (Jacobus de Voragine) - 1r-1v
Madrid - RAH - Manuscritos - LXXXVIII - 24-225v
Montserrat - BAM - Manuscrits - 1152 (IV) - 1
Nimes - AD30 - 1 F 83
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 44 - 1-261v
València - ACV - Manuscrits - 106 - 43-60
Vic - ABEV - Manuscrits - 174
Fragmentària - Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Ripoll - 113 - A - 1ra-63rb
Fragmentària - Puigcerdà - Col·l. Deulofeu - s/n
Fragmentària - Vic - ABEV - Manuscrits - 228 - ff. 1r-2v i 3v [òlim 129r-130v i 131v] |
| Impresos: | [s.l., s.n.], c. 1490-1494 – Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim
Barcelona, Joan Rosenbach, 1 febrer 1494 – Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim
Barcelona, Carles Amorós, 1519 - 1520 – Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim
Barcelona, Carles Amorós, 1524 –
[s.l., s.n.], ante 1546 – Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim
Barcelona, Carles Amorós, 1 setembre 1547 –
Barcelona, Jaume Cendrat, 1576 – |
| Bibliografia |
| Edicions: | Vives (1962), "Un llegendari hagiogràfic ..." - fragmentària
Voràgine (1976), Llegenda Àuria
Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ... |
| Bibliografia: | Brunel (1976), "Vida de Sant Francesc. Versions ..."
Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ... pp. IX-XXII
Wittlin (2003), "Manuscrits i edicions de la ..."
Dunn-Lardeau (1986), Legenda aurea. Sept siècles de ...
Fleith (1990), "Legenda aurea: destination ..."
Pagano (2004), "La Vita in siciliano dei beati ..."
Garcia Sempere (2012), "Algunes notes sobre la difusió ..."
Garcia Sempere (2015), "Algunes dades sobre els ..."
Zinelli "La Légende dorée ..."
Càmara Sempere (2009), "El Flos sanctorum romançat ..."
Gesiot (2018), "La Legenda aurea in catalano e ..."
Gesiot (2020), "Ripensare la lingua del Flos ..."
Arronis (2021), "La tradició editorial del Flos ..."
Puche López (2021), "Legenda aurea latina, elementos ..." |
| Observacions |
| La versió catalana depèn d'una branca de la tradició que sembla originada a París (Fleith (1990), "Legenda aurea: destination ...", pp. 46-47). S'havia afirmat amb dubtes que la versió occitana depenia de la catalana (Joan Coromines, dins Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ..., I, pp. XIX-XXII, basant-se en un estudi molt anterior); ho ha mantingut Brunel (1976), "Vida de Sant Francesc. Versions ...", suposant que el text català procedeix del monestir de Cuixà (Conflent). Més recentment, Zinelli "La Légende dorée ..." ha tornat a plantejar la qüestió; tot i que la relació entre el text català i els textos occitans és evident, no conclou la direcció de la dependència. Encara falta un estudi de la tradició manuscrita que mostri les relacions entre els testimonis, la seva composició i si ens trobem davant d'una o més traduccions. Tampoc no hi ha una edició crítica completa: Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ... editen P (París - BnF - Manuscrits: Esp. - 44) amb variants de B (Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 713), i Voràgine (1976), Llegenda Àuria edita V (Vic - ABEV - Manuscrits - 174) amb variants de B. Posteriorment s'han localitzat altres manuscrits, alguns de gran dimensió (cf. Wittlin (2003), "Manuscrits i edicions de la ..."). Per a un estat de la qüestió posat al dia, vegeu Garcia Sempere (2015), "Algunes dades sobre els ...". A part dels fragments, molts testimonis són antològics i presenten la integració d'altres llegendes hagiogràfiques no sempre provinents de la Legenda aurea.
A Gesiot (2018), "La Legenda aurea in catalano e ...", a partir d'un estudi de comparació textual de les versions conservades a París - BnF - Manuscrits: Esp. - 44 (=Pa), El Escorial - RBME - Manuscritos - N.III.5 (=Es), Madrid - RAH - Manuscritos - LXXXVIII (=M), Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 713 (=Ba) i Vic - ABEV - Manuscrits - 174 (=V), Gesiot proposa una revisió de la tradició manuscrita i posa en qüestió el paper del manuscrit de París a l'stemma codicum. Segons Gesiot hi hauria dues grans línies de la tradició, Ba i EsVPM. Al seu torn, EsVPM es conformaria de dues branques, EsV i PM, amb probable contaminació de M per part d'Es.
El manuscrit Avinyó, Archives Departamentales, Fonds Requin, 5 F art. 77, ff. 219v-220r, conté la llegenda "Dels quatre coronats", procedent de la Legenda aurea, però absent dels manuscrits usats en l'edició Maneikis Kniazzeh (1977), Vides de sants rosselloneses ... (Biteca, Manid 2006).
La vida dels sants Cosme i Damià es va traduir del català al sicilià (Pagano (2004), "La Vita in siciliano dei beati ...").
Recentment, Arronis (Arronis (2021), "La tradició editorial del Flos ...") ha proposat la introducció de materials procedents de la Leyenda de los santos i el Flos sanctorum renacentista castellans en la tradició editorial catalana del s. XVI. |
|
