MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

op2364 (27 / November / 2024)

Jacobo de las Leyes. Flores de derecho

Aquesta obra té:

Traducció: Jacobo de las Leyes. Flor de lleis [Català]. Traductor: Anònim

	Publicació de la fitxa: 2010-11-30 Darrera modificació: 2016-02-28
	Bases de dades:	Translat
	Descripció
	Autor:	Stefano M. Cingolani
	Estat:	bàsica
	Identificació
	Autor:	Jacobo de las Leyes
	Títol regularitzat:	Flores de derecho
	Altres títols:	Suma
	Identificació de l'obra:	Codi de Translat: TCM 66.1
	Llengua:	Castellà
	Data:	1252a?
	Bibliografia
	Edicions:	Ureña (1924), Obras del maestro Jacobo de las ...
	Bibliografia:	Brocà y de Montagut (1918-1926), Historia del derecho de Cataluña ..., p. 349 Gibert (1993-1994), "Jacobo de la Leyes en el estudio ..." Torres Fontes (1993-1994), "La familia de Jacobo de la Leyes" Roudil (1993-1994), "La edición de las Flores de ..." Roudil (2000), La tradition d'écriture des ... Pérez Martín (1993-1994), "Jacobo de las Leyes: datos ..." Pérez Martín (1998-1999), "La obra jurídica de Jacobo de ..."
	Observacions
	Es documenta Jacobo de las Leyes o Jacobo (de) Junta a partir de 1267 al servei d'Alfons X de Castella, per al qual va treballar, sembla, en la redacció de les Partidas (Pérez Martín (1993-1994), "Jacobo de las Leyes: datos ..."). Abans d'aquesta etapa no se'n coneix amb certesa la biografia (Pérez Martín (1998-1999), "La obra jurídica de Jacobo de ...", p. 248). Segons Pérez Martín (1993-1994), "Jacobo de las Leyes: datos ...", podria ser d'origen italià i es diria Giacomo Giunta. La forma Jacobo Ruiz és un error de lectura. A partir de 1267 se'l documenta com a jutge del rei Alfons, recol·lector de rendes i encarregat del repartiment de Múrcia. Com a ambaixador va entrar en contacte amb Jaume I el 1271 (i va rebre en donació l'alqueria de Favanella, al terme de Castàlia) i el 1274, i va demanar ajuda a Pere II el 1278 contra la revolta sarraïna (Pérez Martín (1993-1994), "Jacobo de las Leyes: datos ...", pp. 294-305). L'obra està dedicada a «don Alfonso Ffernandez fiyo del muy noble & bien aventurado sennor don Fernando, por la gracia de Dios, rey de Castiela & de Leon»; s'ha considerat que aquest infant era el futur rei Alfons X, i llavors l'obra seria anterior a 1252, però Pérez Martín (1998-1999), "La obra jurídica de Jacobo de ..." defensa que s'adreça al fill natural del rei Alfons.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).