MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2362 (22 / November / 2024)

Isaac de Nínive. Llibre d'Isac [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Isaac de Nínive. De accessu animae ad Deum [Llatí]. Traductor: Anònim

Traducció de: Isaac de Nínive. De accessu animae ad Deum

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Isaac de Nínive
Títol regularitzat:Llibre d'Isac
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 65.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1373
Notes sobre la datació:La traducció consta en un document notarial de 1373 (Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 26, doc. 9; Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ...", pp. 258-259).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:De anima qui ame deu (rúbrica) / Anima qui ame deu en deu es solament son repos ...
Font:El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16, f. 1

Èxplicit

Èxplicit del text:... E ia no caura iames en tanebras aiudant Jhesucrist al qual sia gloria e honor e uirtut Qui ab lo pare e ab lo sant sperit uiu e regna deus tot poderos per tots los setglas dels setgles Amen
Font:El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 148 - 119v-121v
El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.16 - 1r-66r
Sevilla - Colombina - Manuscritos - 5-3-42 - 1-185

Bibliografia

Bibliografia:Bohigas (1955), "Petita contribució a l'inventari ..." p. 364
Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ..."
Requesens i Piquer (2008), "Hug de Balma (s. XIII) en català ..." p. 596

Observacions

L'obra original fou escrita en siríac al segle VII i traduïda al llatí a través del grec. Es tracta d'un ensenyament sobre la vida monàstica, editat amb el títol De perfectione religiosa.

La traducció catalana consta en un document notarial de 1373 (Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 26, doc. 9; Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ...", pp. 258-259). En posseïa un exemplar Maria de Castella (inventari de 1458, Toledo Girau (1961), Inventarios del Palacio Real de ..., p. 51, ítem 19), potser per mitjà dels monjos de Montserrat. La traducció castellana més antiga la va acabar l'ermità de Montserrat Bernat Boïl, a Sant Cugat, el 1484, per a Pedro Zapata, arxiprest de Daroca (Alvar - Lucía Megías (2009), Repertorio de traductores del ..., pp. 44-46). La traducció catalana i les dues castellanes tenen errors comuns (Janeras (2007), "La diffusion d'Isaac de Ninive ...", pp. 270). Vegeu també Anònim, Tractat de l'art de ben morir, versió 1, Traductor: Anònim.

La versió castellana de Bernat Boïl es conserva en dues edicions: Saragossa, Juan Hurus, 1489, i Sevilla, Meinardo Ungut i Estanislao Polono, 1497 (Alvar - Lucía Megías (2009), Repertorio de traductores del ..., pp. 44-46).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).