MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2360 (16 / juny / 2024)

Isaac de Nínive. De accessu animae ad Deum

Aquesta obra té:

Traducció: Isaac de Nínive. De accessu animae ad Deum [Llatí]. Traductor: Anònim

Traducció: Isaac de Nínive. Llibre d'Isac [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Isaac de Nínive. Regles de l'abat Isac [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2013-04-02
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Isaac de Nínive
Títol regularitzat:De accessu animae ad Deum
Altres títols:De contemptu mundi
Data:s. VII

Observacions

L'obra original fou escrita en siríac al segle VII i traduïda al llatí a través del grec. Es tracta d'un ensenyament sobre la vida monàstica, editat amb el títol De perfectione religiosa.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).