MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2359 (23 / November / 2024)

Saint-Cher, Hug de. Espill de la Santa Església sobre la missa [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Saint-Cher, Hug de. Speculum Ecclesiae [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-03-21
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Saint-Cher, Hug de
Títol regularitzat:Espill de la Santa Església sobre la missa
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 60.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV - XV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Religió - Litúrgia

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 309 - E - 123r-148v
Impresos:Càller [Cagliari], Salvador de Bolonya, 1 octubre 1493 – Hug de Saint-Cher, Espill de la Santa Església sobre la missa, Traductor: Anònim

Bibliografia

Edicions:Gümpel (2001), "Neues Quellenmaterial zur ..." - fragmentària - Edita els fragments del manuscrit BC, 309.
Bibliografia:Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ... vol. 1, p. 381
Wittlin (1998), "La traducción catalana del ..."

Observacions

L'incunable, fet a requesta de «mestre Nicolau d'Àgreda, aragonès», atribueix l'obra a Hug de Sant Víctor. Abans del Speculum hi ha les oracions llatines que diu el sacerdot quan es vesteix (ff. 1-3); després del Speculum hi ha cinc obretes en general de caràcter litúrgic, potser traduïdes del llatí: unes Qüestions del sacrifici [de la missa] (ff. 27-28), Dotze articles de la santa fe cathòlica (f. 29), Del testament que féu Jesucrist penjat a la creu (f. 29), Preguntes sobre la litúrgia, sobretot de Pasqua (f. 29-36), i finalment De les VII ordes eclesiàstiques (f. 36). Wittlin (1998), "La traducción catalana del ..." considera que Nicolau d'Àgreda podria ser el traductor, però formula aquesta i altres hipòtesis sense saber que existeix un manuscrit anterior.

El manuscrit BC , 309 és factici. Una de les seves unitats copia dos fragments litúrgics i l'Art de cant pla de Guillem Despuig (ff. 149-150v). El primer fragment (ff. 123-136v) conté un tros del Speculum Ecclesiae i l'inici de les Qüestions del sacrifici. Després d'una llacuna, el segon fragment (ff. 143-145v) segueix amb altres textos identificables amb els que es troben a l'incunable. Gümpel (2001), "Neues Quellenmaterial zur ..." edita aquests fragments, procedents de la Diòcesi de Barcelona, sense saber que existeix l'incunable.

També existeix una versió castellana de l'obra (Madrid, RAH, 54, BETA Manid 3532) que no s'ha comparat amb la catalana.

Un manuscrit factici del segle XVI conté una versió catalana del Speculum (Florència [Firenze] - Laurenziana - Manoscritti: Ashburnham - 864, ff. 20-85); segurament, aquesta traducció depèn de la versió italiana impresa a Venècia el 1524 (segons el catàleg d'una exposició citat a Gotor (1990), "A propósito del ms. Ashb 864 de ...", pp. 153-154. Aquesta versió atribueix l'obra a Hug de Sant Víctor, i presenta un fragment del text en italià (ff. 84r-v).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).