MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2356 (23 / November / 2024)

Digne, Hug de. Obra no identificada

Aquesta obra té:

Traducció: Digne, Hug de. Doctrina [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-04-13
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Digne, Hug de
Títol regularitzat:Obra no identificada
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 59.1

Bibliografia

Bibliografia:Carozzi (1975), "Hugues de Digne, fondateur ..."
Paul (1975), "Le Commentaire d'Hugues de Digne ..."
Paul (1975), "Hugues de Digne"
Viller (1937-1995), Dictionnaire de spiritualité, VII, pp. 875-879
Ruiz (2008), Frère Hugues de Digne et son ...

Observacions

Hug de Digne és conegut també com a Hug de Barjols, de Narbona o de Montpeller. Era germà de santa Doucelina, predicador i profeta, proper a ambients joaquimites i dels fraticelli.

El manuscrit del text català atribueix l'obra a Hug de Barjols. L'obra no es correspon a cap de les conegudes d'Hug de Digne. No sabem determinar si aquest breu tractat de doctrina cristiana bàsica s'ha d'atribuir a Hug de Digne o no, ni quina és la llengua de l'original (llatí o occità), ni si es tracta d'una obra escrita directament en català i difosa sota el nom d'aquest autor. No hem pogut veureRuiz (2008), Frère Hugues de Digne et son ....

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).