MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2330 (23 / November / 2024)

Vliederhoven, Gerard de. Cordial de l'ànima [Català]. Traductor: Vallmanya, Bernardí de (fl. 1474 - 1495)

Aquesta obra és:

Traducció de: Vliederhoven, Gerard de. Libro de las cuatro cosas postrimeras o Cordial [Castellà]. Traductor: García de Santa María, Gonzalo

Traducció de: Vliederhoven, Gerard de. Cordiale de quattuor novissimis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2024-07-19
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Vliederhoven, Gerard de
Títol regularitzat:Cordial de l'ànima
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 47.1.1
Traductor:Vallmanya, Bernardí de (fl. 1474 - 1495)
Llengua:Català
Data:1495
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Impresos:València, Pere Hagenbach; València, Lleonard Hutz, 8 juny 1495 – Gerard de Vliederhoven, Cordial de l'ànima, Traductor: Bernardí de Vallmanya [completa]

Bibliografia

Edicions:Vliederhoven (1980), Cordial de l’ànima [ed ... - Edicó facsímil.
Pastor i Briones (2023), "El Cordial de l'ànima de ..."
Bibliografia:Wittlin (1995), De la traducció literal a la ... p. 164
Pastor i Briones (2023), "El Cordial de l'ànima de ..."

Observacions

Vallmanya va traduir el text castellà de la segona edició de la versió castellana (Saragossa, Pablo Hurus, 1494) (Wittlin (1995), De la traducció literal a la ... p. 164; Pastor i Briones (2023), "El Cordial de l'ànima de ...", 29-30).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).