MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2327 (22 / November / 2024)

Monmouth, Geoffrey de. Història dels reis de Bretanya des de Brut fins a Dunvallo [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Monmouth, Geoffrey de. Historia regum Britanniae [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Heredia, Juan Fernández de (c. 1310 – 1396). Grant Crónica d'Espanya, llibre III, caps. 6-23 [Aragonès]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2024-07-19
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Monmouth, Geoffrey de
Títol regularitzat:Història dels reis de Bretanya des de Brut fins a Dunvallo
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 46.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV-1
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:fragmentària

Íncipit

Íncipit text:Vegeu manuscrit

Èxplicit

Èxplicit del text:Vegeu manuscrit

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 13 - 83v-97v
Observacions:El 1385, l'infant Joan va demanar a Ramon Alemany de Cervelló “les Cròniques de Bretanya o d'Anglaterra que vós havets”. Podria ser un exemplar de la Historia regum Britanniae.

Bibliografia

Edicions:Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, pp. 178-203
Bibliografia:Simó (2008), "Les primeres traduccions ..."
Contreras Martín (2013), "La Historia Britanniae de ..."
Perujo Melgar (2020), "La versió catalana de la ..."
Perujo Melgar (2024), "Retraducció de la matèria de ..."

Observacions

El text conservat de la traducció catalana comprèn només els capítols 5-35, l. 1 de la Historia regum Britanniae. Forma part d'una compilació històrica (vegeu observacions a Gauchier de Denain, Histoire ancienne versió 2, Traductor: Anònim) i no se sap si va existir-ne una traducció completa.

La traducció catalana és font de la versió aragonesa inclosa a Juan Fernández de Heredia, Grant Crónica d'Espanya, llibre III, caps. 6-23, Traductor: Anònim (Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 179, Fernández de Heredia (1964), La Grant Crónica de Espanya ..., p. 19, Perujo Melgar (2020), "La versió catalana de la ...", Perujo Melgar (2024), "Retraducció de la matèria de ...", pp. 202-203).

L'obra de Monmouth i la Histoire ancienne es troben juntes a la General Estoria d'Alfons X, a la Grant Crónica d'Espanya d'Heredia i en la compilació catalana, i en el manuscrit París, Bibliothèque nationale de France, Fr. 17177; això ha fet pensar que la vinculació entre aquests textos procedeix de França i que la traducció podria haver-se produït a través del francès (Navarro (1999), "Fabula, història i exemplaritat ...", pp. 83-84, n. 7; Simó (2008), "Les primeres traduccions ...", pp. 46-51, n. 11). Vegeu, però, Beda el Venerable, Annals de la Gran Bretanya des de Juli Cèsar fins l'any 731, Traductor: Anònim.

En aquest sentit,Perujo Melgar (2020), "La versió catalana de la ..." avança la data de redacció de la traducció catalana fins a 1370 com a molt tard i postula que no procedeix de l'Estorie de Brutus francesa ni de la traducció castellana inlcosa a la General estoria d'Alfons X, sinó que prové directament del llatí. Així mateix, el text aragonès (almenys la còpia continguda a Madrid, Biblioteca Nacional de España, ms. 2211) deriva de la traducció catalana continguda a París, Bibliothèque nationale de France, esp. 13.

També procedeix de la traducció catalana, segons Perujo Melgar (2020), "La versió catalana de la ...", la versió incorporada a la Grant Crónica de Espanya. Vegeu també Perujo Melgar (2024), "Retraducció de la matèria de ...", pp. 202-203.

Perujo Melgar (2024), "Retraducció de la matèria de ..." estableix que la història de Belín i Brenni al llibre VI de la Grant crónica de los conquiridores d'Heredia prové, en canvi, de la versió castellana de l'episodi a la General estoria del rei Alfons X de Castella. L'abundància de catalanismes en el text aragonès suggereix que el traductor / adaptador del text castellà per a la compilació d'Heredia devia ser català.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).