MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2325 (23 / November / 2024)

Denain, Gauchier de. Histoire ancienne versió 2 [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Denain, Gauchier de. Histoire ancienne jusqu'à César [Francès]

Publicació de la fitxa: 2010-04-20
Darrera modificació: 2021-07-30
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Denain, Gauchier de
Títol regularitzat:Histoire ancienne versió 2
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 45.1.2
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1431
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Consistència:fragmentària
Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:Vegeu manuscrit

Èxplicit

Èxplicit del text:Vegeu manuscrit

Transmissió

Manuscrits:París - BnF - Manuscrits: Esp. - 13 - 1-68v 80v-82v

Bibliografia

Edicions:Navarro (1993), Dues traduccions catalanes de la ... - N'edita els episodis corresponents a la història de Tebes.
Perujo Melgar (2020), "Episodis de matèria troiana en ..."
Bibliografia:Coll i Alentorn (1971-1972), "Les cròniques universals ..." p. 47
Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques pp. 123-132 i 163-178
Navarro (1993), Dues traduccions catalanes de la ...
Navarro (1999), "Fabula, història i exemplaritat ..."
Simó (2008), "Les primeres traduccions ..." pp. 49-51
Perujo Melgar (2020), "Episodis de matèria troiana en ..."

Observacions

Segons Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, pp. 124-127, fins al f. 63v la traducció es correspon bastant amb la primera redacció de l'original (París, BnF, Fr. 246, de 1364; Fr. 17177, del segle XIV); a partir d'aquest foli resumeix molt. El ms. Fr. 17177 no és la font de la traducció catalana, però copia juntament amb la Histoire ancienne una versió francesa de la Historia regum Britanniae, tal com fa el manuscrit de la traducció (BnF, Esp. 13), que compila en català: la Histoire ancienne, un epítom de la Historia de rebus Hispaniae (Rodrigo Jiménez de Rada, Crònica d'Espanya, Traductor: Anònim), uns extrets del Dotzè del Crestià d'Eiximenis, la Historia regum Britanniae (Geoffrey de Monmouth, Història dels reis de Bretanya des de Brut fins a Dunvallo, Traductor: Anònim) i uns Annals de la Gran Bretanya des de Juli Cèsar fins a l'any 731 (Beda el Venerable, Annals de la Gran Bretanya des de Juli Cèsar fins l'any 731, Traductor: Anònim). Per aquesta raó, i perquè hi ha errors comuns a tots dos manuscrits català i francès, s'ha suposat un antecedent francès que seria el model de la compilació catalana (Navarro (1999), "Fabula, història i exemplaritat ...", pp. 83-84, n. 7).


S'ha suggerit (Fernández de Heredia (1964), La Grant Crónica de Espanya ..., pp. 13-50 i 66-67) que una versió catalana de la Histoire ancienne podria haver servit a Juan Fernández de Heredia per a la Grant Crónica de Espanya, però no s'ha estudiat la relació amb les dues traduccions catalanes conservades, ni tampoc la d'aquestes amb una traducció aragonesa perduda de la Histoire ancienne atestada en l'inventari del rei Martí, ítem 168 (Cacho Blecua (2002), "Traducciones catalanas y ...", pp. 300-302). Per a la relació de la crònica d'Heredia amb la versió catalana de la Historia regum Britanniae copiada en el mateix manuscrit (París, BnF, ms. esp. 13), vegeu Geoffrey de Monmouth, Història dels reis de Bretanya des de Brut fins a Dunvallo, Traductor: Anònim i Juan Fernández de Heredia, Grant Crónica d'Espanya, llibre III, caps. 6-23, Traductor: Anònim.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).