MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2320 (23 / November / 2024)

Alighieri, Dante. Comèdia [Català]. Traductor: Febrer, Andreu (Vic – Trapani?)

Aquesta obra és:

Traducció de: Alighieri, Dante. Commedia [Italià]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2024-07-10
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Alighieri, Dante
Títol regularitzat:Comèdia
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 34.1.1
Traductor:Febrer, Andreu (Vic – Trapani?)
Llengua:Català
Data:expressa - 1 agost 1429
Notes sobre la datació:Vegeu colofó.
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers
Matèries:Literatura - Vers medieval

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Comença la Comèdia de Dant Allighieri, de Florença, en la qual tracta de la pena e punició dels vicis, de la purgacio e penitència d'aquells, e dels mèrits e premis de virtut; traslatada per N'Andreu Ffabrer, algutzir del molt alt príncep e victoriós senyor lo rey don Alfonso, rey d'Aragó, de rims vulgars toscans en rims vulgars cathalans.
Íncipit text:Rúbrica cant I: Capítol primer de la primera part d'aquest libre, appellada Infern, en la qual l'actor fa proemi a tot lo tractat d'aquest libre.
Íncipit text: En lo mig del camí de nostra vida / me retrobé per una selva escura, / que la dreta via era fallida.
Font:Alighieri (1974-1988), Divina comèdia. Versió catalana ...

Èxplicit

Èxplicit del text:... A l'alta fantasia qu·ací possa; / mas ja mudava·l desig e vol d'elles, / sí com roda qui egualment és mossa, / amor qui mou lo sol e les estelles.
Colofó:Explicit tercius liber Paradisi Comedie Dantis Alicherii, poete de Fflorencia, translatatus e scriptus manu propria [ed. propia] ab Andrea Ffebroarii algutzirio domini Alfonsi, Dei gratia regis Aragon, de rittimis seu [ed. sey] versibus vulgaribus cathalanos. Gracias altissimo Deo e gloriose matri sue Virgini Marie. Completum fuit prima die mansis augusti anno a nativitate Domini M CCCC XXVIIII, in civitate nobili Barchinone. Amen.
Font:Alighieri (1974-1988), Divina comèdia. Versió catalana ...

Altres persones relacionades

Dedicatari:Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458)

Transmissió

Manuscrits:El Escorial - RBME - Manuscritos - L.II.18 - 1r-269v

Bibliografia

Edicions:Vidal i Valenciano (1878), La Comedia de Dant Allighier ...
Alighieri (1974-1988), Divina comèdia. Versió catalana ...
Bibliografia:Gallina (1957), "Una traduzione catalana ..."
Badia i Margarit (1973), "La versió catalana de la Divina ..."
Prats (1988), "Per a una valoració de la ..."
Piccat (1994), "La versione di Andreu Febrer de ..."
Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ... vol. 2, pp. 92-111
Sansone (2001), "Traduzione medievale e traduzione ..."
Parera (2007), "Sobre l’edició de l’Inferno ..."
Parera (2010), "La versió d'Andreu Febrer de la ..."
Piredda (2007), "Per una edizione critica della ..."
Benvenuti (2008-2009), "«Hay serva Ytàlia, de dol ..."
Letizia (2008-2009), "Lieve, leus: la levità della ..."
Cunill-Sabatés (2022), "La traducció medieval d'Andreu ..."

Text digital

Text complet:http:/​/​www.rialc.unina.it/​59.10.htm

Observacions

No consta documentalment la dedicatòria a Alfons el Magnànim, però hi fan pensar les referències al rei en l'íncipit i l'èxplicit. Segons Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 238, i Vidal i Valenciano (1869), "Imitadores, traductores y ...", al monestir de Sant Miquel dels Reis de València n'existia un altre ms. bellament il·luminat, actualment desaparegut.

Per a la traducció al català de comentaris i glosses a Dante, vegeu Cristoforo Landino, Comentari al Purgatori de Dante, Traductor: Anònim i les Observacions corresponents.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).