MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2301 (23 / November / 2024)

Latini, Brunetto (c. 1220 – 1294). Li Livres dou tresor

Aquesta obra té:

Traducció: Latini, Brunetto (c. 1220 – 1294). Ensenyament de vicis i virtuts [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Latini, Brunetto (c. 1220 – 1294). Les ètiques d'Aristòtil arromançades per Mestre Brunet [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Latini, Brunetto (c. 1220 – 1294). Llibre del tresor [Català]. Traductor: Copons, Guillem de (fl. 1381 – 1418)

Traducció: Latini, Brunetto (c. 1220 – 1294). Llibre del tresor, II.62-67 [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Latini, Brunetto (c. 1220 – 1294). Llibre del tresor, II, 62-67 [Castellà]. Traductor: Anònim

Traducció: Latini, Brunetto (c. 1220 – 1294). «Retòrica» del Llibre del tresor [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-03-19
Darrera modificació: 2017-10-10
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Josep Pujol
Estat:parcial

Identificació

Autor:Latini, Brunetto (c. 1220 – 1294)
Títol regularitzat:Li Livres dou tresor
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 27.1
Llengua:Francès
Data:estimada - 1260 - 1266
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Enciclopèdia
Matèries:Enciclopedisme

Contingut

Consistència:completa

Sinopsi

Sinopsi:Obra enciclopèdica que consta de tres llibres, dedicats respectivament a: 1) la teologia, la història universal i la filosofia i la història naturals (aquesta última centrada només en els animals), amb capítols consagrats a l'astronomia, la geografia i l'agronomia —aquests darrers extrets de Rutili Pal·ladi, Opus agriculturae i incorporats, en part, a Francesc Eiximenis, Dotzè del Crestià—, però no, contra el que és anunciat al pròleg, a l'aritmètica, la música, la geometria, la medicina ni el dret; 2) a la filosofia moral, amb una traducció resumida d'Aristòtil, Ethica ad Nicomachum, Traductor: Anònim i altres capítols de diversa procedència; i 3) a la retòrica, amb amplis extrets de Ciceró, Boeci i altres autors, i a la política, la part més original de l'obra. El conjunt de l'obra tingué un èxit extraordinari, tant en francès com en traduccions a d'altres llengües vulgars, especialment de l'àrea romànica. Algunes parts també van tenir circulació independent.

Bibliografia

Edicions:Latini (1948), Li livres dou Tresor
Latini (2003), Li livres dou tresor
Latini (2007), Tresor
Bibliografia:López Estrada (1960), "Sobre la difusión del Tesoro ..."
Wittlin (1980), "El capítols trets del Llibre ..."
Latini (1982), The medieval Castilian bestiary ... (ed. trad. cast. del bestiari)
Witt (1983), "Brunetto Latini and the Italian ..."
Latini (1989), Libro del tesoro: versión ... (ed. trad. cast.)
Latini (1990), Text and concordance of the ...
Archer (1991), "Una font aristotèlica d'Ausiàs ..."
Bratsch-Prince (1995), The Aragonese Version of Brunetto ...
Lucchi (2001), Brunetto Latini, Tresor ...
Bouard (2007), Le "Trésor" de Brunetto Latini ...
Sánchez González de Herrero (2008), El Libro del Tesoro de Brunetto ...
Maffia Scariati (2008), A scuola con Ser Brunetto ...

Observacions

El text es coneix en dues redaccions: (1) acabada el 1267: no conté els capítols sobre els emperadors Frederic i Manfred; (2) posterior a 1268: afegeix aquests capítols històrics, però els manuscrits ometen alguns capítols d'història natural. La traducció catalana completa (Brunetto Latini, Llibre del tresor, Traductor: Guillem de Copons) correspon a la primera redacció de l'original francès. Les altres traduccions catalanes parcials són independents de la completa de Guillem de Copons i també independents entre elles. [Josep Pujol]

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).