MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2292 (22 / November / 2024)

Boeci (c. 480 – 524/525). Llibre de consolació [Català]. Traductor: Saplana, Pere (? – 1365)

Aquesta obra és:

Traducció de: Boeci (c. 480 – 524/525). De consolatione Philosophiae [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Boeci (c. 480 – 524/525). Libro de consolación [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-03-19
Darrera modificació: 2020-07-24
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Boeci (c. 480 – 524/525)
Títol regularitzat:Llibre de consolació
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 25.1.1
Traductor:Saplana, Pere (? – 1365)
Llengua:Català
Data:1358 - 1362
Notes sobre la datació:Dedicada a l'infant Jaume de Mallorca mentre era presoner a Barcelona (1358-1362), segons la rúbrica del manuscrit perdut (Montserrat - BAM - Manuscrits - s/n).
Forma:prosa

Contingut

Conservació:fragmentària

Íncipit

Rúbrica inicial:[Rúbrica del pròleg del traductor] Pròlech de F. Pere Saplana, del orde de preycadors, conventual de Tarragona, qui esplanà aquest libre de latí en romanç segons lo començament [=coment] e glosa de sent Thomàs, lo qual tremís al infant en Jacme fill del rei de Mallorca, lo qual Infant era desheretat e tingut pres en la ciutat de Barchalona per lo molt alt senyor rey en Pere d'Aragó.

[Rúbrica del pròleg del comentari] Pròlech de sent Thomàs sobre l libre de Boeci de Consolació, hon mostra la causa per què Boeci féu lo dit libre.
Íncipit del pròleg:[Pròleg del traductor] Molt alt e excel·lent senyor e molt amable infant en Jacme de Mallorques. Jo vehén que ab vós no puc esser present, la qual cosa desig molt per ço que us pogués aconçolar en vostras tribulacions…

[Pròleg del comentari] A major e pus perfeta declaració del dit libre, deveu saber que Boeci fo baró molt noble entre los romans...
Íncipit text:Io las que solie esser en gran estudi e qui é fet diversos e moltes libres e dictats...
Font:Riera i Sans (1984), "Sobre la difusió hispànica de ...", pp. 298-299 [segons el manuscrit perdut de la Biblioteca del Monestir de Montserrat]

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:…e us aport en bona fi en guisa que us guiu en tots vostres afers e us do si mateix en clara conexença.
Font:Riera i Sans (1984), "Sobre la difusió hispànica de ...", p. 299 [segons el manuscrit perdut de la Biblioteca del Monestir de Montserrat]

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:http:/​/​translat.narpan.net/​prolegs/​2292-Pere-Saplan ...
Comentaris i glosses:El traductor integra Guillem d'Aragó, Comentari de De consolatione Philosophiae de Boeci, atribuït en el text a Tomàs d'Aquino (1225 – 1274) (Ziino (1998), "Some Vernacular Versions of ...")

Altres persones relacionades

Dedicatari:Jaume (IV) de Mallorca (1337 – 1375)

Transmissió

Manuscrits:Montserrat - BAM - Manuscrits - s/n
Fragmentària - Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Ripoll - 113 - B - 65ra-69vb

Bibliografia

Edicions:Bofarull i Mascaró (1857), Documentos literarios en antigua ..., vol. 13, pp. 395-413 - Edita el ms. ACA, Ripoll 113.
Tastú (1902), "Papers de Josep Tastú ...", p. 153 - fragmentària - extractes, al ms. París, Mazarine, 4525, ff. 16r-[31v], autògraf de Tastú, copiats del ms. ACA, Ripoll 113
Bibliografia:Riera i Sans (1984), "Sobre la difusió hispànica de ..."
Keightley (1987), "Boethius in Spain: A Classified ..."
Ziino (1998), "Some Vernacular Versions of ..."
Ziino (2001), "Una traduzione latina del Boezio ..."
Ziino (2001), "The Catalan Tradition of ..."
Briesemeister (1990), "The Consolatio Philosophiae of ..."
Baraut (1954-1955), "Els manuscrits de l'antiga ..."
Concina (2015), "Appunti sui miti di Consolatio ..."
Concina (2015), "Primi sondaggi sul testimone J ..."

Observacions

Només se'n conserven el pròleg del comentari (acèfal) i el text fins al llibre I, metre 4 (ms. Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Ripoll - 113), però la versió de Saplana va ser traduïda sencera al castellà amb una ordinatio diferent (cinc sèries de capítols, en comptes de la divisió en metres i proses). El fragment manuscrit conservat a Cervera - ACSG - Col·leccions: Manuscrits - s/n (vegeu Boeci, Llibre de consolació, Traductor: Antoni Ginebreda) transmet un text pròxim a la redacció original de Saplana (Concina (2015), "Primi sondaggi sul testimone J ...").

El manuscrit perdut Montserrat - BAM - Manuscrits - s/n transmetia la rúbrica amb l'atribució a Pere Saplana, la dedicatòria a l'infant Jaume de Mallorca i un «pròlech de sent Thomàs» (aquest darrer amb un íncipit idèntic al de la versió castellana). El manuscrit va ser descrit —i el pròleg i algunes rúbriques transcrits— abans que es perdés (Baraut (1954-1955), "Els manuscrits de l'antiga ...", pp. 198-200, i Riera i Sans (1984), "Sobre la difusió hispànica de ...", pp. 298-301). Per a testimonis documentals de la circulació d'aquesta traducció, vegeu Riera i Sans (1984), "Sobre la difusió hispànica de ...", pp. 300 i 304.

Una redacció abreujada de la dedicatòria de Saplana a l'infant Jaume s'ha transmès en el ms. Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 77 de la versió de Ginebreda (Boeci, Llibre de consolació, Traductor: Antoni Ginebreda).

Segons Ziino (2001), "The Catalan Tradition of ...", la traducció a l'hebreu de Samuel Benveniste (Boeci, Llibre de consolació, Traductor: Samuel Benveniste) es basava en un manuscrit del text de Saplana que incorporava materials propis de la refosa de Ginebreda.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).