MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2280 (13 / April / 2025)

Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Lletra tramesa per sant Bernat a un cavaller sobre la cura e manera de governar profitosament la cosa familiar ço és la casa [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Bernat de Claravall [sant] (pseudo); Anònim. De cura et modo rei familiaris utilius gubernandae [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-08
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Bernat de Claravall [sant] (pseudo)
Títol regularitzat:Lletra tramesa per sant Bernat a un cavaller sobre la cura e manera de governar profitosament la cosa familiar ço és la casa
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 21.1.4
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 1276 - 44-47v

Bibliografia

Bibliografia:Miguel (2012), "Las traducciones peninsulares de ..."

Observacions

Aquesta versió és més propera al text llatí (cf. BC, ms. 309, ff. 9-14v). El manuscrit conté molts materials d'ús pràctic (cartes, un diccionari llatí-català, fórmules per a epístoles). Podria relacionar-se amb l'entorn de Jaume d'Aragó, bisbe de València. [Stefano M. Cingolani]

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).