MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2276 (26 / juny / 2024)

Bernat de Claravall [sant] (pseudo); Anònim. De cura et modo rei familiaris utilius gubernandae

Aquesta obra té:

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Epístola de Sant Bernat del regiment e cura de la casa (versió 1) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Epístola de Sant Bernat del regiment e cura de la casa (versió 2) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Epístola de sant Bernat del regiment e cura de la casa (versió 3) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Lletra tramesa per sant Bernat a un cavaller sobre la cura e manera de governar profitosament la cosa familiar ço és la casa [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Bernat de Claravall [sant] (pseudo)
Anònim
Títol regularitzat:De cura et modo rei familiaris utilius gubernandae
Altres títols:Epistola ad quemdam militem de cura et modo rei familiaris utilius gubernandae
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 22.1
Llengua:Llatí
Data:s. XII

Transmissió

Manuscrits:Morella - APASMMM - Còdexs - s. n. (I) - 2 ff.

Observacions

Obra atribuïda a sant Bernat. També s'ha considerat obra de Bernat Silvestre.

Se n'han conservat una versió aragonesa (Riera i Sans (1981), "Una versión aragonesa de la ...") i almenys quatre de castellanes (Solà-Solé (1986), "Las versiones castellanas y ...", Miguel Franco (2009), "La Epistola de cura rei ..."; no tenen en compte Pagès (1933), "Deux versions catalanes inédites ..."). Segons Riera i Sans (1981), "Una versión aragonesa de la ...", p. 123), l'aragonesa és independent i posterior a les catalanes. Les castellanes encara demanen estudi; creiem que la versió castellana del manuscrit 9428 de la Biblioteca Nacional de Madrid procedeix de la versió aragonesa; s'hi emparenta la versió del Cancionero de Íxar, que redueix el text a sentències.

Se'n conserven tres versions catalanes manuscrites íntegres i una de fragmentària. Segons comunicació de Jaume Riera, n'havia existit un altre manuscrit a Morella, que va desaparèixer el 1936, i un incunable imprès a València, que també ha desaparegut (vegeu Riera i Sans (1981), "Una versión aragonesa de la ...", p. 122, n. 2). Solà-Solé (1986), "Las versiones castellanas y ...", p. 273, parla d'un exemplar d'una edició tardana sense data conservat a la University of Wisconsin Library, Porter 1618: en realitat, és un exemplar de l'edició de Bulbena Tusell (1904), Epístola de Sant Bernat feta al ... (versió 3).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).