MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2268 (23 / November / 2024)

Beda el Venerable (673 – 735). Historia ecclesiastica gentis Anglorum

Aquesta obra té:

Traducció: Beda el Venerable (673 – 735). Annals de la Gran Bretanya des de Juli Cèsar fins l'any 731 [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Beda el Venerable (673 – 735). Visió de Trictelm [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Stefano M. Cingolani
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Beda el Venerable (673 – 735)
Títol regularitzat:Historia ecclesiastica gentis Anglorum
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 19.1
Llengua:Llatí
Data:731

Observacions

La tradició de l'obra es divideix bàsicament en dos grans grups, c-type i m-type (Colgrave (1969), Ecclesiastical History of the ..., pp. XXXIX-LXX); el primer grup és majoritàriament difós a Anglaterra, l'altre al Continent. D'aquests, n'hi havia possiblement un exemplar a la biblioteca papal de Peníscola (Perarnau i Espelt - Serrano i Calderó (1987), "Els inventaris de la biblioteca ...", p. 132, ítem 873). Sembla de provinença anglesa i possiblement del c-type el ms. llatí de València, Catedral 59, ff. 112-157, s. XIV (Olmos y Canalda (1943), Códices de la Catedral de ...).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).