MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2259 (23 / November / 2024)

Aristòtil. Ètiques [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Aristòtil. Ethica ad Nicomachum [Llatí]. Traductor: Anònim

Traducció de: Aristòtil. Ethica ad Nicomachum [Grec]

Aquesta obra té:

Traducció: Aristòtil. Éticas [Aragonès]. Traductor: Anònim

Traducció: Aristòtil. Éticas [Castellà]. Traductor: Guzmán, Nuño de

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2019-06-03
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Aristòtil
Títol regularitzat:Ètiques
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 14.2.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1467
Notes sobre la datació:El 1467, Nuño de Guzmán va castellanitzar una versió aragonesa del text, pròxima al text català (Lawrance (1982), "Nuño de Guzmán and Early ..."). Vegeu Observacions.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Filosofia moral - Ètica

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:[T]ota sciència té subjecte o matèria de què tracta, e per la divisió dels subjectes se pren la divisió de les sciències. E axí són distinctes la medecina, la qual consideració és del sa, e la geometria, que considera la magnitut o mensura...
Íncipit text:El libre de monàstiqua o ètiqua, que a present tenim entre mans, és libre apartat que sols considera la final benaventurança del hom, ara sia en esta vida o aprés de aquella...
Font:Cuenca i Almenar (2009), Compendis manuscrits en català i ...

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:...E aquí ·s diu com han d'ésser distints los graus humans e axí mateix les dignitats, los officis, los benefficis, les condicions hi estats, etc.
Èxplicit del text:...porem fer algun mig polítich conjecturat segons la rahó humana, axí com fem en la ètiqua. E axí ayam dit universalment el prohemi e introducció de la polítiqua.
Colofó:Explicit decimus liber et ultimus
Font:Cuenca i Almenar (2009), Compendis manuscrits en català i ...

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 296 - 1-132v

Bibliografia

Edicions:Cuenca i Almenar (2009), Compendis manuscrits en català i ..., pp. 89-294
Cuenca Almenar (2012), "L'Ètica nicomaquea ..."
Bibliografia:Russell (1974), "Nueva luz sore una versión ..."
Pagden (1975), "The Diffusion of Aristotle’s ..."
Lawrance (1982), "Nuño de Guzmán and Early ..."
Lawrance (1989), Un episodio del protohumanismo ... pp. 18-19
Morrás (2018), "Las sendas del aristotelismo en ..."
Cuenca i Almenar (2009), Compendis manuscrits en català i ...

Observacions

Possible traducció d'un compendi escolàstic, amb una ordinatio a la manera de l'Expositio super decem libros Ethicorum de Walter Burley (Pagden (1975), "The Diffusion of Aristotle’s ...", p. 299; Russell (1974), "Nueva luz sore una versión ...", pp. 139-143). Per a Cuenca i Almenar (2009), Compendis manuscrits en català i ..., p. 39, l'autor del compendi coneixia la tradició dominicana del comentari de l'Ètica. Suggereix també que es podria tractar d'una obra escolar feta a partir de lliçons d'un mestre d'ètica que coneixia la jurisprudència de la Corona d'Aragó, però sense excloure la possibilitat que sigui traducció d'una font llatina (Cuenca i Almenar (2009), Compendis manuscrits en català i ..., pp. 23-24, 28, 34).

Pel que fa a la datació, el text fa referència a un setge de València que tingué lloc "ara ha cent anys" durant la guerra entre Aragó i Castella; com que els dos setges coneguts són de 1363 i 1364, Cuenca dedueix que el compendi va ser escrit cap a 1463 o 1464 (Cuenca i Almenar (2009), Compendis manuscrits en català i ..., pp. 24-26).

El 1467, Nuño de Guzmán va castellanitzar una versió aragonesa del compendi pròxima al text català (Lawrance (1982), "Nuño de Guzmán and Early ..."). Cuenca i Almenar (2009), Compendis manuscrits en català i ..., p. 35 considera que la comparació entre els testimonis hispànics no permet decidir si el text català procedeix de l'aragonès, o bé si l'aragonès tradueix el català.

Brunetto Latini, Li Livres dou tresor conté un resum de l'Ètica aristotèlica a partir del compendi de Hermannus Alemanus (fl. s. XII m.). Per a les traduccions catalanes, vegeu Brunetto Latini, Llibre del tresor, Traductor: Guillem de Copons i Brunetto Latini, Les ètiques d'Aristòtil arromançades per Mestre Brunet, Traductor: Anònim.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).