MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2254 (23 / November / 2024)

Aristòtil (pseudo). Econòmica [Català]. Traductor: Viciana, Martí de (ante 1440 – 1492)

Aquesta obra és:

Traducció de: Aristòtil (pseudo); Bruni d'Arezzo, Leonardo. Comentarium in librum primum œconomicorum Aristotelis [Llatí]

Traducció de: Aristòtil (pseudo); Anònim. Economica [Grec]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-03-10
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Aristòtil (pseudo)
Títol regularitzat:Econòmica
Altres títols:Regiment de casa
Comentari a l'Econòmica d'Aristòtil
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 14.1.1
Traductor:Viciana, Martí de (ante 1440 – 1492)
Llengua:Català
Data:estimada - 1477 - 1492
Notes sobre la datació:Vegeu Observacions
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Filosofia moral - Econòmica

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:[rúbrica dedicatòria] Letra tramesa per lo noble mossén Martí de Viciana, governador en Regne de València, a la noble dona Damiata, muler sua.
Íncipit del pròleg:[íncipit dedicatòria] En aquesta província arribat, he trobat, molt noble senyora, axí dels bandolers com de altra manera de gent, tantas qüestions...
Íncipit text:[rúbrica llibre I, cap. 1] Capítol primer del primer libre de la Econòmica. En lo qual Aristòtil posa algunes diferències e conveniències entre la cosa familiar e la públiqua.

[íncipit llibre I, cap. 1] La cosa familiar e la pública entre si han diferència, no solament axí com la ciutat e la casa, que són la cosa de què se tracta...
Font:Viciana (1982), Comentari a l'Econòmica ...

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:[èxplicit dedicatòria] ...prenint de mi ab amor lo treball que vostra virtut me fa yo no senta. / Scripta de la mà de aquell que les vostres besa.
Èxplicit del text:...gramalles e semblants coses, ab les quals aquells ajen occasió de preguar nostre Senyor per la ànima de aquell, la qual en la sua santa glòria aculla, e a nosaltres quant a Ell plasent li sia. Amén.
Colofó:Deo gracias
Font:Viciana (1982), Comentari a l'Econòmica ...

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor

Altres persones relacionades

Dedicatari:Damiata

Transmissió

Manuscrits:El Escorial - RBME - Manuscritos - d.III.2 - 91-115

Bibliografia

Edicions:Viciana (1982), Comentari a l'Econòmica ...
Bibliografia:Martínez Romero (2009), "Bruni, Martí de Viciana i el ..."
Sèneca (1987), Llibre de virtuoses costums ...

Observacions

El text de Viciana inclou comentaris de Leonardo Bruni i també glosses escolàstiques que Antoni Ferrando ha considerat obra del traductor (Viciana (1982), Comentari a l'Econòmica ..., pp. 18-19), però que demanen investigació. La dedicatòria a la seva muller ("Lletra a Damiata") conté fragments que depenen del pròleg llatí de Bruni (Martínez Romero (2009), "Bruni, Martí de Viciana i el ...", p. 49).

La rúbrica fa referència a Viciana com a governador de València, càrrec que va ocupar entre 1477 i 1492. Per a la biografia de Viciana, vegeu també Ferrando Francés (2003), "De la tardor medieval al ...".

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).