MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2247 (23 / November / 2024)

Florència, Antoní de. Vida de santa Caterina de Sena [Català]. Traductor: Peres, Miquel (s. XV m. – post 1520)

Aquesta obra és:

Traducció de: Florència, Antoní de. Chronicon, XXIII.14 [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-08
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Florència, Antoní de
Títol regularitzat:Vida de santa Caterina de Sena
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 12.1.1
Traductor:Peres, Miquel (s. XV m. – post 1520)
Llengua:Català
Data:1499
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:Molt reverents, virtuoses i devotes senyores, Per més encendre la encesa devoció que teniu a la benaventurada sancta Catherina de Sena, me haveu fet pregar al venerable mossèn Fenollar ...
Íncipit text:De la noble yu famosa ciutat de Sena, de la província de Toscana, fon natural aquesta benaventurada verge, la qual, en edat de sis anys, comença en aquesta baixa e miserable terra fruir ...
Font:Arronis i Llopis (2007), La vida de Sancta Catherina de ...

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... Que per mijà de aquelles merexca yo atènyer de aquella ineffable glòria on la gloriosa sancta Caterina de Sena per la dreta escala dels seus tan alts mèrits altament és muntada.
Èxplicit del text:... L'aygua d'aquells, que sangonosa stava, a vos la us begués per vins molt saborosos, a denotar que no·s deu may complaure en res lo cors que pux·a Déu desplaure.
Font:Arronis i Llopis (2007), La vida de Sancta Catherina de ...

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor

Altres persones relacionades

Comitent:Fenollar, Bernat (fl. s. XV-2)

Transmissió

Impresos:València, Cristòfol Cofmann, 11 maig 1499 – Ramon de Càpua, Miracles (al final de la Vida de santa Caterina), Traductor: Miquel Peres; Antoní de Florència, Vida de santa Caterina de Sena, Traductor: Miquel Peres [completa]

Bibliografia

Edicions:Peres (1998 (ed. facsímil de: Valencia, Cristóbal Cofman, 1499), La Vida de Sancta Catherina de ... - Edició facsímil.
Arronis i Llopis (2007), La vida de Sancta Catherina de ...
Bibliografia:Ferrando Francés (1983), Els certàmens poètics ... pp. 198 i 671
Wittlin (1998), "La Vida de Santa Caterina de ..." pp. 305-332
Casas Nadal (2007), "Les versions catalanes de la ..." pp. 99-100

Observacions

Segons el pròleg, la traducció va ser feta a instàncies de Bernat Fenollar (fl. s. XV-2) per a les monges del convent de Santa Caterina de València.

Peres afegeix al final de la traducció deu miracles traduïts de la Legenda maior de Ramon de Càpua (Ramon de Càpua, Miracles (al final de la Vida de santa Caterina), Traductor: Miquel Peres).

Per a la reducció de l'original i la «valenciana prosa», vegeu Wittlin (1998), "La Vida de Santa Caterina de ...".

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).