MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2245 (23 / November / 2024)

Anselm de Canterbury [sant] (1033 – 1109). Amonestament de sant Anselm [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anselm de Canterbury [sant] (1033 – 1109). Admonitio morienti [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-03-20
Darrera modificació: 2019-05-20
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Stefano M. Cingolani
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anselm de Canterbury [sant] (1033 – 1109)
Títol regularitzat:Amonestament de sant Anselm
Altres títols:Recomandació de sant Anselm
Oració de sant Anselm
Identificació de l'obra:Codi de Translat: 11.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Oració
Matèries:Religió - Espiritualitat
Màgia - Màgia mèdica i protectora

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:«Aquesta oració o recomendació ordona sanct Anselm, bisbe, e deu-se dir ab gran devoció a quescun cristià o cristiana qui estiga en lo trespàs de la mort e és de gran mèrit e de gran virtut, car tots los mals sperits fugen de la casa e lo malalt és deliurat de qualsevol empetxament diabolical qui·l tinga empetxat o torbat. E primerament, sia interrogat lo malalt...» [Barcelona - BC - Manuscrits - 647]

Èxplicit

Èxplicit del text:«... e digues-li .III. vegades: «Senyor, tu has trancats los meus ligams, per so a tu qualsevulla persona [...] sacrifficaré òstia de lahor, e lo nom de tu, Senyor, invocaré, reclam e reclamaré aquell». Diu-se que [...]» [Barcelona - BC - Manuscrits - 647]

Sinopsi

Públic/intenció:Moribunds extrauniversitaris, laics.
Públic/intenció:Extrauniversitaris

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 854 - ff. 94v-96r
Castelló de la Plana - SCC - Manuscrits - s/n [Hores de Morella] - ff. 58v-***
Madrid - BNE - Manuscritos - 11559 - ff. 129r-130v
Montserrat - BAM - Manuscrits - 1112 - ff. 17r-22r
Fragmentària - Barcelona - BC - Manuscrits - 647 - ff. 112v-113r

Bibliografia

Edicions:Colón (1960), Llibre d'hores, pp. 179-180 (versió SCC, de Morella)
Colón (1960), Llibre d'hores, pp. 185-187 (versió BC 647)
Catàlegs i repertoris:Omès a Escudero Mendo (1993), Manuscritos de la Biblioteca de ...
Bibliografia:Colón (1960), Llibre d'hores, pp. 29-31
Cottier (2001), Anima mea: prières privées et ... (oracions atribuïdes a Anselm de Canterbury)
Akerboom (2003), "«...Only the image of Christ in ...", pp. 214-215
Reinis (2007), Reforming the Art of Dying: The ..., pp. 17-22
Martínez Romero (2017), "L'Ars moriendi com a gènere ..."

Observacions

Colón (1960), Llibre d'hores n'edita dues versions diferents. La redacció de Barcelona - BC - Manuscrits - 647 s'acosta a la dels mss. Barcelona - BC - Manuscrits - 854 i Montserrat - BAM - Manuscrits - 1112, però les amplificacions varien en cada cas.

El ms. El Escorial - RBME - Manuscritos - h-ii-16 no transmet l'Admonitio (BITECA, manid 1483 ) sinó un text que podria estar inspirat en la Meditatio VI de sant Anselm (Migne (1844-1855 i [índexs] 1862-1865), Patrologiae cursus completus, seu ..., vol. 158, cols. 736-740).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).