MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2244 (05 / juliol / 2024)

Anselm de Canterbury [sant] (1033 – 1109). Admonitio morienti

Aquesta obra té:

Traducció: Anselm de Canterbury [sant] (1033 – 1109). Amonestament de sant Anselm [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anselm de Canterbury [sant] (1033 – 1109)
Títol regularitzat:Admonitio morienti
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 11.1
Llengua:Llatí
Data:estimada - ante 1109
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Oració
Matèries:Religió - Espiritualitat
Màgia - Màgia mèdica i protectora

Contingut

Consistència:completa

Sinopsi

Públic/intenció:Religiosos moribunds.
Públic/intenció:Clergues

Bibliografia

Edicions:Migne (1844-1855 i [índexs] 1862-1865), Patrologiae cursus completus, seu ..., vol. 158, col. 685-688
Bibliografia:Wilmart (1924), "La tradition des prières de ..."
Colón (1960), Llibre d'hores, p. 30
Akerboom (2003), "«...Only the image of Christ in ...", pp. 214-215
Reinis (2007), Reforming the Art of Dying: The ..., pp. 17-22

Observacions

L'obra figura entre les obres de sant Anselm (Migne (1844-1855 i [índexs] 1862-1865), Patrologiae cursus completus, seu ..., vol. 158, cols. 685-688), però l'atribució és molt dubtosa; la defensa Akerboom (2003), "«...Only the image of Christ in ...", pp. 214-215, perquè hi ha un ms. contemporani del sant. És un text a la base de la tradició de les Artes moriendi (Reinis (2007), Reforming the Art of Dying: The ..., pp. 17-22; Colón (1960), Llibre d'hores, p. 30). Veg. Anònim, Ars bene moriendi.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).