MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2240 (23 / November / 2024)

Andreu el Capellà. Regles d'amor [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Andreu el Capellà. De amore [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2021-08-06
Bases de dades:Translat, Ficció

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Andreu el Capellà
Títol regularitzat:Regles d'amor
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 9.1.1
Codi de Ficció: 1.3
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Literatura - Prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:Veg. Madrid - RB - Manuscritos - II-3096

Èxplicit

Èxplicit del text:Veg. Madrid - RB - Manuscritos - II-3096

Transmissió

Manuscrits:Madrid - RB - Manuscritos - II-3096 - A - 50r-98v

Bibliografia

Edicions:(1926), Regles de amor i parlament de un ...
Andreu el Capellà (1930), Andreae capellani regii Francorum ...
Bibliografia:Cantavella (2004), "El capellà, el vicecanceller i ..."
Cantavella (2007), "Les anotacions marginals al De ..."
Carreras (1926), "Observaciones críticas"
Gimeno Blay (1992), "El manuscrit II-3096 ..."
Viera (1987), "Francesc Eiximenis, courtly love ..."

Observacions

La traducció havia estat atribuïda a Domènec Mascó (ante 1360 – 31 octubre 1420) a partir de la notícia donada per Ortiz Zaragoza (1782), Informe histórico cronológico ..., p. 39, autor també d'una anotació en el mateix sentit en el primer foli del ms., que li havia pertangut. (Ortiz és també responsable de la confusió de l'obra amb una peça dramàtica, actualment superada.) Segons Andreu el Capellà (1930), Andreae capellani regii Francorum ..., pp. xii-xiii, i Cantavella (2004), "El capellà, el vicecanceller i ...", pp. 54-55, Mascó podria ser el promotor de l'obra o un possessor del manuscrit conservat. Andreu el Capellà (1930), Andreae capellani regii Francorum ..., pp. xiv-xvi, data la traducció entre 1387 i 1389 perquè accepta que està relacionada amb Carroça de Viraragut, partint també de les notes d'Ortiz. El ms. s'ha datat a finals del s. XIV-principis del XV per judici paleogràfic (Gimeno Blay (1992), "El manuscrit II-3096 ...", que accepta la datació de l'obra de Pagès).

La traducció es limita als llibres I i II i no inclou el llibre tercer de l'obra ("De reprobatione amoris"). El text està truncat al començament per pèrdua d'un foli, i acaba bruscament amb la setzena regla d'amor, gairebé al final del segon llibre. El títol Regles d'amor li va ser atribuït per Ortiz a partir de la rúbrica del cap. II, 8 de l'obra.

A causa de les anotacions d'Ortiz, en l'edició de Julià ((1926), Regles de amor i parlament de un ...) i en algunes descripcions del ms. (Alvar (1994), "Manuscritos románicos no ...", p. 209, Gimeno Blay (1992), "El manuscrit II-3096 ...", p. 176) es considera erròniament com a part del De amore un intercanvi anònim de lletres amoroses que ocupa els ff. 99r-100v (veg. Pujol (2003), "De la Via, Francesc: Obres ...", p. 112).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).