MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2229 (22 / November / 2024)

Gorigos, Haitó de (c. 1235 – c. 1314). La Fleur des histoires de la terre d'Orient

Aquesta obra té:

Traducció: Gorigos, Haitó de (c. 1235 – c. 1314). Flor de les Històries [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Gorigos, Haitó de (c. 1235 – c. 1314). Flor de las ystorias de Orient [Aragonès]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-03-19
Darrera modificació: 2012-04-24
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Gorigos, Haitó de (c. 1235 – c. 1314)
Títol regularitzat:La Fleur des histoires de la terre d'Orient
Llengua:Francès
Data:1307

Observacions

Aitó (o Haitó) de Gorigos era un príncep armeni que, després d'exiliar-se del seu país, va servir els monarques llatins de Xipre. El text es va acabar l'any 1307 i va ser adreçat al papa Climent V, i s'inscriu en la recerca d'una aliança militar de cristians i mongols contra els musulmans que havien ocupat la Terra Santa, centrada en la defensa del paper d'Armènia com a intermediari i fins i tot com a base natural per a la reconquesta de Palestina.

L'obra s'estructura en quatre llibres: (1) una introducció geogràfica sobre l'Àsia, des de la Xina fins a Síria; (2) un resum de la història d'Orient; (3) un recull de notícies dels fets llavors més recents relacionats amb els mongols («tartres»); i (4) un acurat pla de croada, amb la descripció de les condicions i estat de l'enemic, les terres del soldà d'Egipte.

Un dels testimonis més antics conservats del text original francès és un manuscrit il·luminat i decorat a cada pàgina amb les armes dels Cabrera. Consta documentalment que Bernat de Cabrera va fer executar pintures en un manuscrit d'Aitó l'any 1361 (Gorigos (1989), La flor de les històries ..., p. 42).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).