MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2223 (23 / November / 2024)

Anònim. Vida de sant Alexi [Català]. Traductor: Tusson (fra)

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Vita Alexis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-03-21
Darrera modificació: 2024-07-25
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Vida de sant Alexi
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.54.1
RAO 182b.1
Traductor:Tusson (fra)
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV
Forma:vers

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:En nom de Deu, nostre Senyor / Jhesu Christ Salvador, / lo qual de tot lo mon es creador, / da tots los quatre alaments...
Font:Cingolani (1990), "La Vida de sant Alexi catalana ...", p.88

Èxplicit

Èxplicit del text:Soven anaven al monester / per preguar lo Senyor dreturer / que·ls donas fruyt cominalment / lo qual a Deu fos obadient / e que aqui fos ereters.
Font:Cingolani (1990), "La Vida de sant Alexi catalana ...", p. 92

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 309 - A - 37v-41v [LXVIIIv-LXXVv]

Bibliografia

Edicions:Cingolani (1990), "La Vida de sant Alexi catalana ..."

Text digital

Text complet:http:/​/​www.rialc.unina.it/​182bis.1.htm

Observacions

Es conserva un altre testimoni en occità de la mateixa versió de la Vida al manuscrit París, Bibliothèque nationale de France, Fr. 1745 (s. XIIIex-XIVin), copiat a la diòcesi d'Agde (ms. P). El text català (ms. B) conté amplificacions (i de vegades un text més correcte) respecte a P i presenta el nom de l'autor de la versió: "ffrayre Tusson" (v. 88). B i P deriven d'un antecedent comú, que podria ser occità o català; alguns elements lingüístics apunten a la segona opció (Cingolani (1990), "La Vida de sant Alexi catalana ...", pp. 83-84).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).