MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2212 (06 / October / 2024)

Anònim. Destrucció de Jerusalem, versió 3 [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Vengeance nostre seigneur [Francès]

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Destrucción de Jerusalén historiada [Castellà]. Traductor: Molina, Juan de

Publicació de la fitxa: 2010-04-20
Darrera modificació: 2015-05-07
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Destrucció de Jerusalem, versió 3
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.49.3
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:1490

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Comença la Destructio de Hierusalem. Aci comença la destrucio de la ciutat de Hierusalem; com la prengueren Vespesia, emperador de Roma, es son fill Titus, per ço que Pylat li denegaua que no la tenia per ell, ans era sua propria; e axi mateix per veniar la mort de Jesu Christ; e aço feu per lo miracle que Deus li feu, que Vespesia era lebros, e guari per la virtut de Deu e de la Veronica, segons ques segueix.
Íncipit text:[rúbrica capítol:] Com Deu tramete a Vespesia, emperador, vna malaltia appellada cranch e lebrosia; e Climent preycaua amagadament, e lo Senescal del emperador hoyal ab gran voluntat.

Apres ·xl· anys que nostre Senyor Deu fonch leuat en creu en Hierusalem, Vespesia [qui] era Emperador, e fonch fill de August Cesar, emperador de Roma, e de Alamanya, e de tota Lombardia, e de la terra dels iueus, e Roma era cap de tots los pagans...
Font:Miquel i Planas Tractat de Scipió y Aníbal ..., p. 49 [text de l'edició Barcelona, Pere Miquel, 1493 – Anònim, Destrucció de Jerusalem, versió 3, Traductor: Anònim]

Èxplicit

Èxplicit del text:…e foren chrestians e feren destroir totes les ydoles e los bastiments de aquelles, e visqueren molt iustament en Deu, e feren bonn fi; e quant isqueren de aquesta vida anaren ab Deu a la gloria celestial, a la qual Deu per la sua pietat nos aport. Amen.
Font:Miquel i Planas Tractat de Scipió y Aníbal ..., p. 106 [text de l'edició Barcelona, Pere Miquel, 1493 – Anònim, Destrucció de Jerusalem, versió 3, Traductor: Anònim]

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 325 - 50r-88v
Impresos:[s.l., s.n.], 10 octubre 1490 – Anònim, Destrucció de Jerusalem, versió 3, Traductor: Anònim
Barcelona, Pere Miquel, 1493 – Anònim, Destrucció de Jerusalem, versió 3, Traductor: Anònim
Barcelona, Carles Amorós, c. 1510 – Anònim, Destrucció de Jerusalem, versió 3, Traductor: Anònim
Barcelona, Carles Amorós, c. 1512 – Anònim, Destrucció de Jerusalem, versió 3, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1517 – Anònim, Destrucció de Jerusalem, versió 3, Traductor: Anònim

Bibliografia

Edicions:Miquel i Planas Tractat de Scipió y Aníbal ...
Bibliografia:Hook (2000), The "Destruction of Jerusalem" ...

Observacions

Es transmet conjuntament amb un corpus de sis obretes conegudes com Històries i contemplacions i amb el Anònim, Llibre de Gamaliel, Traductor: Anònim. Es distingeix de les versions anteriors en detalls narratius (Hook (2000), The "Destruction of Jerusalem" ..., pp. 34-38).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).