MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2211 (22 / November / 2024)

Anònim. Destrucció de Jerusalem, versió 2 [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Vengeance nostre seigneur [Francès]

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. La estoria del noble Vaspasiano [Castellà]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Estoria do muy nobre Vespesiano emperador de Roma [Portuguès]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-04-20
Darrera modificació: 2015-05-07
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Destrucció de Jerusalem, versió 2
Altres títols:La venjança que féu de la mort de Jhesucrist Vespasià e Titus son fill
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.49.2
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1422
Notes sobre la datació:Versió atestada en un inventari de 1422 (Batlle i Prats (1968-1969), "Notícies de llibres d'antics ...", p. 237).
Estat de l'obra:conservada

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:Apres ·xl· anys que Deus fon levat en creu en Jherusalem, Vespesia qui fon fill de August Cesar emparador de Roma e de Alamanya e de tota Lombardia. E tenia en destret Jherusalem. E Roma era cap de tot paganisme...
Font:Hook (2000), The "Destruction of Jerusalem" ..., p. 148

Èxplicit

Èxplicit del text:…e Jaffiel scrivi-ho tot de la sua ma, ab d'altres feyts que vingueren abans e apres d'aquests, que no son en aquet libre, que son molt bones noves de hoyr e d'escoltar e molt profitables, segons que es scrit en partides moltes coses; que de les altres laugeres paraules no ha cura.
Colofó:Hook (2000), The "Destruction of Jerusalem" ..., p. 195

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 710 - 46v-113r
Barcelona - BC - Manuscrits - 991 - 157r-176v
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 509

Bibliografia

Edicions:Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, 149 i 244-247 - fragmentària - Edita el ms. BnF Esp. 509
Hernando (1989), "La Destrucció de Jerusalem. La ...", pp. 32-102 - Edita els manuscrits Biblioteca de Catalunya, 710 i 991.
Hook (2000), The "Destruction of Jerusalem" ..., pp. 145-195 - Es basa en el ms. BC 710.
Bibliografia:Hook (2000), The "Destruction of Jerusalem" ...
Hernando (1989), "La Destrucció de Jerusalem. La ..." pp. 5-31

Observacions

Similar a Anònim, Destrucció de Jerusalem, versió 1, Traductor: Anònim, però amb diferències narratives. L'episodi del somni de l'emperador Vespasià sobre el misteri de l'encarnació de Jesucrist, absent de totes les altres versions, procedeix de l'Estoire del saint Graal (Hook (2000), The "Destruction of Jerusalem" ..., p. 6, n. 12).

Hernando (1989), "La Destrucció de Jerusalem. La ..." creu que els manuscrits Biblioteca de Catalunya, ms. 710 i ACA, Ripoll, ms. 155 (que transmet Anònim, Destrucció de Jerusalem, versió 1, Traductor: Anònim), transmeten una traducció diferent de la conservada a Biblioteca de Catalunya, ms. 991.

Existeix una edició italiana (ca. 1475?) semblant a la versió catalana i castellana 2 (Hook (2000), The "Destruction of Jerusalem" ..., pp. 44-45).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).