MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2201 (23 / November / 2024)

Jiménez de Rada, Rodrigo. Estament d'Espanya (versió 1) [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Jiménez de Rada, Rodrigo; Anònim. Status Hispanie [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Jiménez de Rada, Rodrigo
Títol regularitzat:Estament d'Espanya (versió 1)
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.44.2
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:1433 - 1438
Notes sobre la datació:Les dates corresponen a la redacció testimoniada per aquest manuscrit. Un inventari de 1423 registra una redacció anterior del mateix text (Quer (2008), La Història i genealogies ..., p. 24).
Bibliografia sobre la datació:(Quer (2008), La Història i genealogies ..., p. 165.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Aquesta obra és stada treta de les crònicas de mestre Rodrigo, Archabisbe de Toledo, en les quals és breument atrobat lo Estament de Spanya del començament del món tro al die present, quins e quals prínceps la han posseïda
Íncipit text:Com entre les altres partides e províncies del món sia Spanya ennobleÿde de moltes riqueses e de grans nobleses, de què fa testimoni un philosoff appellat Luchà qui en sos versos dix ...
Font:Quer (2008), La Història i genealogies ..., p. 181

Èxplicit

Èxplicit del text:... E lo demont dit infant Enrich hac per muller la infanta dona Caterina, filla del rey don Anrich de Castella e germana de la reyna dona Maria, reyna d'Aragó.
Font:Quer (2008), La Història i genealogies ..., p. 203

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 6 - 1-49

Bibliografia

Edicions:Quer (2000), L'adaptació catalana de la ..., pp. 587-621
Quer (2008), La Història i genealogies ..., pp. 181-204
Bibliografia:Massó i Torrents (1906), "Historiografia de Catalunya en ..." pp. 498-501
Coll i Alentorn (1928), "El Libre de les Nobleses dels ..." pp. 106-107 201
Coll i Alentorn (1967), "Un passionari hispànic en una ..." pp. 197-198
Badia (1995), "Sobre una versió vulgar de ..."
Badia (1997), "Dos creaciones retóricas ..."
Quer (2000), L'adaptació catalana de la ...
Quer (2008), La Història i genealogies ...

Observacions

Aquesta traducció deriva de la branca γ (branca ampliada) del text llatí (Quer (2008), La Història i genealogies ...). La traducció catalana (anomenada k per Quer (2008), La Història i genealogies ...) es testimonia en dues redaccions: la del manuscrit de la Biblioteca de Catalunya i Rodrigo Jiménez de Rada, Estament d'Espanya (versió 2), Traductor: Anònim. Es documenta un manuscrit d'aquesta versió, en un estadi anterior (arriba només fins al regnat de Martí I), en un inventari de 1423 (Quer (2008), La Història i genealogies ..., p. 24).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).