MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2200 (23 / November / 2024)

Jiménez de Rada, Rodrigo. Crònica d'Espanya [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Jiménez de Rada, Rodrigo; Anònim. Status Hispanie [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Stefano M. Cingolani
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Jiménez de Rada, Rodrigo
Títol regularitzat:Crònica d'Espanya
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.44.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:1337
Notes sobre la datació:Vegeu Observacions.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Taula de capítols:Açí comencen les rúbriques de aquest libre de la Cròniqua de Spanya (rúbrica) / Com trobaretz la generació d'aquells qui primerament poblaren Spaya. E com ffo conquesta per grechs ...
Íncipit del pròleg:Del pròlech del libre (rúbrica) / Com entre les altres partides e provícnies del món Spanya sia loada specialment de gran noblesa, de riqueses e d'altres béns, e açò fa testimoni un philosof, Luchà, qui aquella lohà per sos versos ...
Íncipit text:De la generació d'aquells qui primerament poblaren Spanya, ço foren los fills de Jafet (rúbrica) / Devets saber primerament que avans del diluvi l'humanal liyatge, ffaent testimoni Moysès, era vagua e fogitiu per la terra mesquinament ...
Font:Quer (2008), La Història i genealogies ..., p. 140 (rúbriques), 141 (pròleg, text)

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:... specialment per Carles Magnes qui era emperador de Roma e rey de França, aprés dels quals los crestians la possehiren tro ha ara.
Èxplicit del text:... Aquest rey en Jachme fo molt struch contre moros, axí que·ls tolch les illes de Mallorques e lo regne de València e aquell de Múrcia, e fo fet llarch e franch. Deo gracias.
Font:Quer (2008), La Història i genealogies ..., p. 140 (pròleg), 161 (text).

Transmissió

Manuscrits:París - BnF - Manuscrits: Esp. - 13 - 68v-80

Bibliografia

Edicions:Quer (2008), La Història i genealogies ..., pp. 140-163
Bibliografia:Massó i Torrents (1906), "Historiografia de Catalunya en ..." pp. 498-501
Coll i Alentorn (1928), "El Libre de les Nobleses dels ..." pp. 523-524
Coll i Alentorn (1967), "Un passionari hispànic en una ..." pp. 197-204
Badia (1995), "Sobre una versió vulgar de ..."
Badia (1997), "Dos creaciones retóricas ..."
Quer (2000), L'adaptació catalana de la ...
Cingolani (2007), La memòria dels reis: les quatre ...
Cingolani (2008), Libre dels reis
Quer (2008), La Història i genealogies ...
Cingolani (2012), Les Gesta Comitum ...
Cingolani (2009), "Note sulla storiografia catalana ..."
Cingolani (2010), "Tradiciones e idiosincracias. Las ..."

Observacions

Tradueix la branca ß (pertanyent al nucli inicial) del text llatí (Quer (2000), L'adaptació catalana de la ...). Quer (2008), La Història i genealogies ..., p. 125, data la traducció catalana el 1337. Atès que la Crònica és font del Llibre dels reis (1277-1282), Cingolani proposa datar-la entre 1268 i 1282 (Cingolani (2007), La memòria dels reis: les quatre ..., p. 28, i Cingolani (2008), Libre dels reis, pp. 13-21), i suggereix que podria ser del mateix 1268, si la Crònica d'Espanya va ser coneguda per Bernat Desclot i si va ser la Crònica d'Espanya (i no l'original llatí, el Status Hispanie) el text font de la versió catalana dels Gesta comitum (Cingolani (2012), Les Gesta Comitum ...).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).