MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2199 (23 / November / 2024)

Jiménez de Rada, Rodrigo; Anònim. Status Hispanie

Aquesta obra té:

Traducció: Jiménez de Rada, Rodrigo. Crònica d'Espanya [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Jiménez de Rada, Rodrigo. Estament d'Espanya (versió 1) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Jiménez de Rada, Rodrigo. Estament d'Espanya (versió 2) [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-03-23
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Jiménez de Rada, Rodrigo
Anònim
Títol regularitzat:Status Hispanie
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.44
Llengua:Llatí
Data:1268

Bibliografia

Edicions:Quer (2008), La Història i genealogies ...
Bibliografia:Quer (2008), La Història i genealogies ...

Observacions

Epítom anònim de la Historia de rebus Hispanie de Rodrigo Jiménez de Rada, potser confegit a Sant Cugat del Vallès (Quer (2008), La Història i genealogies ..., p. 50). Segons Cingolani, podria haver-se dut a terme en el mateix ambient on s'estaven traduint els Gesta comitum, ja que, entre d'altres indicis que relacionen els dos textos, l'epítom influeix en la versió catalana dels Gesta (Cingolani (2008), Gestes dels comtes de Barcelona i ..., pp. 52-54, i cf. Cingolani (2012), Les Gesta Comitum ...).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).