MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2194 (23 / November / 2024)

Anònim. Història de les amors e vida del cavaller París e de Viana filla del delfí de França [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Versió italiana de París e Viana [Italià]

Traducció de: Anònim. Paris et Vienne [Francès]

Publicació de la fitxa: 2010-09-08
Darrera modificació: 2021-08-11
Bases de dades:Translat, Ficció

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Història de les amors e vida del cavaller París e de Viana filla del delfí de França
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.38.2
Codi de Ficció: 1.7
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:1495
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Historia de las amors e vida del caualler paris e de viana filla del dalfi de frança
Íncipit text:En lo temps del gran emperador carles rey de frança fill del rey pepi qui de la vna part despanya lança los moros e de aquella trague e expelli lur infael e cruel senyoria Era dalfi de la ciutat de viana un noble baró...
Font:Cátedra - Prats (1986), Història de París i Viana ...

Èxplicit

Èxplicit del text:... La vida dels dos fon molt larga sos fills e filles molt favorits en casar ab cases reals de aragó y de frança y en lo morir los fon feta molta honra segons la vida dells a tot lo mon era estada accepta.
Font:Cátedra - Prats (1986), Història de París i Viana ...

Transmissió

Impresos:Girona, Diego de Gumiel, 5 juny 1495 – Anònim, Història de les amors e vida del cavaller París e de Viana filla del delfí de França, Traductor: Anònim [completa]
Barcelona, Diego de Gumiel, 1497 – Anònim, Història de les amors e vida del cavaller París e de Viana filla del delfí de França, Traductor: Anònim

Bibliografia

Edicions:(1904), Historia de las amors e vida del ...
Kaltenbacher (1904), "Der altfranzösische Roman Paris ...", pp. 647-670
Miquel i Planas (1908-1916), Novelari català dels segles XIV ..., vol. 2
Cátedra - Prats (1986), Història de París i Viana ...
Bibliografia:Ferrando Francés (2007), "La traducció catalana de la ..."
Cátedra - Prats (1986), Història de París i Viana ..., pàgines per a la datació: 29-30.
Babbi (1991), Paris e Vienne. Romanzo ..., pp. 128-133.
Galmés de Fuentes (1970), Historia de los amores de Paris y ..., pp. 23-44.
Pellissa Prades (2012), "París e Viana i Curial e ..."
Pellissa Prades (2013), "La forma francesa del París e ..."

Observacions

Representa la "forma breu" de la història, i potser ja n'existia un imprès anterior a l'incunable de 1495. Procedeix d'una versió italiana probablement impresa (Cátedra - Prats (1986), Història de París i Viana ..., pp. 32-34).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).