MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2192 (06 / November / 2024)

Anònim. Paris et Vienne

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Versió italiana de París e Viana [Italià]

Traducció: Anònim. Història de les amors e vida del cavaller París e de Viana filla del delfí de França [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. París e Viana [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Versió italiana de París e Viana (possible) [Italià]

Traducció: Anònim. Història dels amors de París e Viana [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Historia de los amores de Paris y de Viana [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Paris et Vienne
Altres títols:Histoire du tres vaillant chevalier Paris et de la belle Vienne
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.38
Llengua:Francès
Data:s. XIV
Forma:prosa

Observacions

El text més antic conservat sencer en francès és la refosa del marsellès Pierre de La Cépède (1432), que afirma que va traduir l'obra d'un llibre en "langaige prouvensal", al seu torn extret d'un altre "en langaige cathalain". S'ha considerat que aquestes afirmacions corresponen a un lloc comú de la ficció romànica, i que l'origen de la història és francès. Abans de la refosa de La Cépède ja n'existien versions en altres llengües, una de segura en català (Anònim, París e Viana, Traductor: Anònim). Resumeix la qüestió Cátedra - Prats (1986), Història de París i Viana ..., pp. 19-29 i 43-44, que considera l'anomenada "forma breu" de la llegenda "italiana, si no de natura, sí d'adopció" (p. 57).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).