MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2191 (23 / November / 2024)

Anònim. Viatge de sant Brendà, versió 2 [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Navigatio Sancti Brandani [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-09-08
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Viatge de sant Brendà, versió 2
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.37.2
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:Lo abat sent Brenda nasque de molt noble linatge e fo baro de fort gran abstinencia, e pare de .d. mongos ...
Font:Voràgine (1976), Llegenda Àuria

Èxplicit

Èxplicit del text:... E d'aqui sent Brenda se'n vench en sa terra e aqui recompta tot son esser e les meravelles que vistes avia. E apresa pochs dies ell se'n ana a Deu.
Font:Voràgine (1976), Llegenda Àuria

Transmissió

Manuscrits:Vic - ABEV - Manuscrits - 174 - 512v-522

Bibliografia

Edicions:Voràgine (1976), Llegenda Àuria, pp. 808-814
Barron - Burgess (2002), The Voyage of Saint Brendan ...
Bibliografia:Brunel (1976), "Vida de Sant Francesc. Versions ..."
Barron - Burgess (2002), The Voyage of Saint Brendan ... pp. 249-251

Observacions

Versió curta, també inclosa en un manuscrit de la Legenda aurea. Presenta particularitats pròpies d'aquesta versió catalana en el tractament d'alguns episodis (Barron - Burgess (2002), The Voyage of Saint Brendan ..., pp. 248-251).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).