MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2190 (23 / November / 2024)

Anònim. Viatge de sant Brendà, versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Navigatio Sancti Brandani [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-09-08
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Viatge de sant Brendà, versió 1
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.37.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIII

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:El Escorial - RBME - Manuscritos - N.III.5 - 223v-226r

Bibliografia

Bibliografia:Brunel (1935), Bibliographie des manuscrits ...
Brunel (1976), "Vida de Sant Francesc. Versions ..."
Barron - Burgess (2002), The Voyage of Saint Brendan ...

Observacions

És la versió catalana llarga.

Segons Margaret Burrell (dins Barron - Burgess (2002), The Voyage of Saint Brendan ..., p. 249), és molt similar a la versió occitana (Barron - Burgess (2002), The Voyage of Saint Brendan ..., pp. 231-247). La versió occitana es troba en un manuscrit de la Legenda aurea (París, Bibliothèque nationale de France, ms. fr. 9759, ff. 210-213v), com passa amb les dues versions catalanes. Segons Brunel (1935), Bibliographie des manuscrits ..., p. 52, aquest manuscrit occità va ser copiat a Catalunya; Brunel (1976), "Vida de Sant Francesc. Versions ..." creu que va ser copiat a l'Alt Llenguadoc a partir d'un model català.

El text del Viatge és molt proper al text llatí contingut als manuscrits París, Bibliothèque nationale de France, ms. lat. 755, i Roma, Biblioteca Vallicelliana, ms. 7 (Wahlund (1902), "Eine altprovenzalischen ...").

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).