MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2183 (23 / November / 2024)

Anònim. Livre de Sydrac le philosophe

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Llibre de Sidrac lo filosof [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-03-19
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Livre de Sydrac le philosophe
Altres títols:Livre de la fontaine de toutes sciences
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.35
Llengua:Francès
Data:1268 - 1291
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:http:/​/​www.arlima.net/​qt/​sidrac_livre_de.html
Bibliografia:Renan - Paris (1893), "La Fontaine de toutes sciences du ..."
Minervini (1982), Il Libro de Sidrac: versione ..., pp. X-XVIII
Ernstpeter (2007), "L'invention d'un prophète: Le ..."
Steiner (2013), "La traduction occitane du Livre ..."

Observacions

Sembla que la redacció més antiga és la francesa, i que, per tant, no deriva d'un original hebreu traduït al llatí. En el pròleg, l'autor fingeix que el rei Boctus va escriure les ensenyances que Sidrac li havia donat, i que el llibre va passar per diverses mans i va ser traduït a diverses llengües fins arribar al francès (Minervini (1982), Il Libro de Sidrac: versione ..., pp. X-XVIII).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).