MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2182 (23 / November / 2024)

Anònim. Psalteri trelladat de llatí en romanç [Català]. Traductor: Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Liber psalmorum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-05-07
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Psalteri trelladat de llatí en romanç
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.33.2
Traductor:Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)
Llengua:Català
Data:1490

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Psalteri trelladat de latí en romanç per lo reverent mestre Corella
Íncipit text:Diumenge, primera. Matinada. Beatus vir. Psalmus primus. Benventurat és l'ome qui no és anat en lo consell dels infels, e no és stat en la via dels pecadors.
Font:Roís de Corella (2013), Psalteri. Edició crítica, p. 153

Èxplicit

Èxplicit del text:Tot sperit loe lo Senyor! Glòria al Pare e al Fill e al Sant Sperit, axí com era en lo principi e ara, e tostemps hi eternament. Amén.
Colofó:Axí feneix lo Psaltiri aromançat per lo reverent mestre Johan Roÿç de Corella, mestre en sacra theologia. Corregit e feelment smenat per Johan Ferrando de Guivara, prevere. Empremptat en Venècia per mestre Johan Hertczog, tudesch, a XXX dies de abril, any de la nativitat de nostre Senyor Déu Jesucrist mil e CCCCLXXXX. Laus Deo.
Font:Roís de Corella (2013), Psalteri. Edició crítica, p. 350

Transmissió

Impresos:Venècia [Venezia], Johan Hertczog, 30 abril 1490 – Anònim, Psalteri trelladat de llatí en romanç, Traductor: Joan Roís de Corella

Bibliografia

Edicions:Viader (1928), Psalteri de Roiç de Corella ...
Joan Roís de Corella (1985), Psalteri
Bibliografia:Bohigas (1967), "La Bíblia a Catalunya"
Perarnau i Espelt (1998), "La traducció catalana medieval ..."
Joan Roís de Corella (1985), Psalteri pp. 5-33
Wittlin (1995), De la traducció literal a la ... pp. 19-47
Perarnau (1983), "Noves dades sobre traduccions ..."
Puig i Tàrrech (2001), "Les traduccions catalanes ..." pp. 127-129
Coll (1947), "Quién es el autor del Salteri ..."
Roís de Corella (2013), Psalteri. Edició crítica

Observacions

Corella pren solucions de traducció i l'estructura devocional del Salteri de la Bíblia impresa a València el 1478, reimprès independentment a Barcelona el 1480 (i que es devia haver traduït a finals del segle XIV) (Roís de Corella (2013), Psalteri. Edició crítica, pp. 73-80).

S'havia identificat erradament el Salteri contingut en el manuscrit València - ACV - Manuscrits - 106 com una còpia de la traducció de Corella; en realitat, conté una altra versió dels Salms que el segle XIX va ser sotmesa a una intensa restauració, per a la qual es va fer servir el Psalteri de Corella (Roís de Corella (2013), Psalteri. Edició crítica, pp. 49-53 i 63-73).

Notícies sobre altres versions dels Salms [Lluís Cabré i Montserrat Ferrer]:
El ms. 1031 de la BC conté l'obra Flor dels salms (ff. 156-169v), una traducció lliure d'una antologia dels salms escrita a sol·licitud d'una dama anònima (vegeu Innocenci III, Exposició dels set salms penitencials, Traductor: Joan Romeu). També hi ha una traducció dels set salms penitencials als manuscrits Ripoll - BLM - Fons Mata: Manuscrits - XII (amb el text llatí) i París - BnF - Manuscrits: Esp. - 541 (Duran (2008), Repertori de manuscrits catalans ..., pp. 268-269). Per a altres traduccions, vegeu Reinhardt - Santiago-Otero (1986), Biblioteca bíblica ibérica ..., pp. 36-38, Perarnau (1978), "Aportació al tema de les ...", pp. 73-95, Bohigas (1967), "La Bíblia a Catalunya" (=Bohigas (1982), Aportació a l'estudi de la ..., p. 64) i Puig i Tàrrech (2001), "Les traduccions catalanes ...".

Vegeu també Innocenci III, Exposició dels set salms penitencials, Traductor: Joan Romeu i Nicolau de Lira, Nicholau de Lira sobre lo Saltiri.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).