MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2181 (23 / November / 2024)

Anònim. Saltiri [Català]. Traductor: Sabruguera, Romeu (? – 1313)

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Liber psalmorum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-05-07
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Saltiri
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.33.1
Traductor:Sabruguera, Romeu (? – 1313)
Llengua:Català
Data:1285 - 1295
Bibliografia sobre la datació:Coll (1947), "Quién es el autor del Salteri ..."
Estat de l'obra:conservada

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:En nom de nostre senyor ihesu xrist et de la verge madona Santa M.ª mare sua assi comensa lo saltiri lo qual transladat fo de latí en romans per frare Romeu saburgera maestre en theologia en lorde de Sent domingo.
Íncipit text:[rúbrica:] Assi comensa la sua primera feria.

Beatus vir. Benauyrat es lom qui no va en lo conseyl de mals homens et no ha estat en carrera de peccadors e en cadira de pestilencia no ha segut.
Font:Miret i Sans (1909), "Notes bibliogràfiques d'en Pere ...", p. 169

Transmissió

Manuscrits:París - BnF - Manuscrits: Esp. - 5 - 315r-363
París - BnF - Manuscrits: Fr. - 2433 - 1-187v
Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-7-6 - 202r-228v (a continuació de la Bíblia rimada e en romans).
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Reg. lat. - 19 - 1-78

Bibliografia

Edicions:Miret i Sans (1909), "Notes bibliogràfiques d'en Pere ..." - Edita els salms 1, 2, 26 i 38 del ms. de la Colombina, i salms 97-100 del ms. BNF Fr. 2433.
Bibliografia:Bohigas (1967), "La Bíblia a Catalunya"
Puig i Tàrrech (2001), "Les traduccions catalanes ..." pp. 121-134

Observacions

Conté fins al salm 113,10.

La versió de Sabruguera influeix en la traducció de quaranta-quatre salms inclosa al Llibre d'hores (Colón (1960), Llibre d'hores) i en una revisió anònima de la primera meitat del segle XV (Barcelona - BC - Manuscrits - 2057). Segons Puig i Tàrrech (2001), "Les traduccions catalanes ...", p. 124, la versió de la Bíblia valenciana (dita de Bonifaci Ferrer o de Portaceli) té en compte la versió de Sabruguera.

Notícies sobre altres traduccions dels Salms [Lluís Cabré i Montserrat Ferrer]:

El ms. 1031 de la BC conté l'obra Flor dels salms (ff. 156-169v), una traducció lliure d'una antologia dels salms escrita a sol·licitud d'una dama anònima (vegeu Innocenci III, Exposició dels set salms penitencials, Traductor: Joan Romeu). També hi ha una traducció dels set salms penitencials als manuscrits Ripoll - BLM - Fons Mata: Manuscrits - XII (amb el text llatí) i París - BnF - Manuscrits: Esp. - 541 (Duran (2008), Repertori de manuscrits catalans ..., pp. 268-269). Per a altres traduccions, vegeu Reinhardt - Santiago-Otero (1986), Biblioteca bíblica ibérica ..., pp. 36-38, Perarnau (1978), "Aportació al tema de les ...", pp. 73-95, Bohigas (1967), "La Bíblia a Catalunya" (=Bohigas (1982), Aportació a l'estudi de la ..., p. 64) i Puig i Tàrrech (2001), "Les traduccions catalanes ...".

Vegeu també Innocenci III, Exposició dels set salms penitencials, Traductor: Joan Romeu i Nicolau de Lira, Nicholau de Lira sobre lo Saltiri.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).